La Glòria Bosch, comissària de l'exposició de Joan Pere Viladecans que et vaig comentar ahir, és també la comissària de l'exposició "Amèlia, peu à peu" (Amèlia, a poc a poc) que porta l'obra de la pintora Amèlia Riera, per mitjà de la Fundació Vila Casas, a on ja hi va ser mostrada l'any passat, al centre d'Études Catalans de París, del 10 de març al 6 d'abril d'aquest 2011.
Trobar ahir la Glòria va ser tan plaent com saber que l'Amèlia continua activa i que té, sobretot, aquesta exposició a París, que sé que per a ella té una gran importància, per la quantitat de nous estímuls vitals que conté per a aquesta representativa pintora catalana , nascuda a Barcelona l'any 1934, amb un llarg recorregut creatiu marcat per temes constantment recorrents a la seva obra com ara la incomunicació i la mort.
Són ben coneguts els seus espais interiors, de ben estructurada arquitectura i fosca atmsofera, travessada per subtils raigs de llum que fan entendre que la negror del seu pensament troba també un possible punt de sortida que dóna esperança a un esperit convuls com el seu i com el que podem tenir molts de nosaltres en molts moments de la nostra existència.
http://www.fundaciovilacasas.com/ca/projecte_art?gclid=CI6Oy-O4wacCFUcQfAodQSqklw
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada