Els paisatges interiors de Silkatzar

La pintora, ara ja i des de fa un bon temps, santpolenca, i per tant veïna meva, amiga i companya de sensibilitats artístiques, Silvia Lovosevic (Silkatzar), mostra els seus nous paisatges interiors en exposició a la Sala Municipal d'Esparreguera, des de demà, divendres 25 de març, al 3 d'abril.

Agraeïxo molt a la Silvia que m'hagi convidat a participar en la selecció de l'obra que ara exposa i, tot i que la meva ajuda ha estat molt senzilla, entenc, per les seves paraules, que li pot haver servir per arribar a confirmar senzillament tot el que ella mateixa ja pensava sobre el treball realitzat. Entenc també, com diu ella mateixa, que és important constatar que la mirada d'una altra persona sobre l'obra pròpia, pot servir per aportar impressions i petits matisos, que a l'autor, massa impregnat d'ella mateixa, se li poden escapar.

A Silkatzar no se li escapa que el més important és la vida, motiu pel qual, pinti com pinti, pinta els seus pensaments, els seus sentiments, les seves vivències i la seva particular visió del món. Pinta la vida. Pinta l'amor i el desamor, des de l'amor per la pintura i per la vida, tot i que sigui sovint impregnada de llàgrimes amb algun petit somriure d'esperança. Però tot això ho pinta perquè pinta com pinta, amb procediments pictòrics personals que li permeten aconseguir trobar, cada vegada amb més precisió, el difícil punt d'equilibri entre la realitat subjectiva i l'objectiva, entre el pensament i la matèria, entre la figuració i l'abstracció, entre el visible i l'invisible, entre el real i l'imaginari, i entre l'interior i l'exterior.

Són els seus actuals paisatges interiors, a través dels quals, la Silvia mostra, de manera estratificada y superposada, el resultat del camí viscut, amb referències subtils a les persones i a les situacions que han marcat de manera més clara la seva sensibilitat i les seves emocions. Som davant de paisatges plàstics creats per les vibracions de l'esperit en una longitud d'ona que, tot i la seva particularitat, té una clara dimensió universal, perquè, tots tenim, com a homes i dones, el mateix registre emocional, i tots fem, com la Sílvia, camins similars des que neixem fins que morim, amb els corresponents passets endavant i enrera, al llarg de tot el recorregut vital.

L'exposició dels nous paisatges interiors de Silkatzar s'inaugura demà, divendres 25 de març, a les 6 de la tarda, a la Sala Municipal d'Esparreguera.
http://silvialovosevic.blogspot.com/2010_10_01_archive.html