Sabrina Sampere, entre la palmera i la butaca

Entre la palmera i la butaca continua existint l'univers creatiu de la Sabrina Sampere, aquesta artista nascuda a Sabadell l'any 1975, que actualment viu i treballa a Girona, i que ha sabut convertir aquests dos elements en el seus irrefutables senyals d'identitat, com bé demostren, una vegada més, les obres que la pintora presenta, fins al 27 de març, a l'Auditori de Montcada i Reixac, a través de l'exposició "C'est le paradis".

I és un plaer paradisíac poder tornar a parlar de la Sabrina, i és una gran satisfacció personal veure que en el catàleg d'aquesta nova exposició hi ha reproduït, al costat d'un text de Josep Maria Cadena, un fragment d'una reflexió meva sobre la seva pintura, en el que deia, basicament, i confirmo també ara, que tot i que les seves palmeres ens fan pensar en grans espais oberts, la curiosa presència de les butaques, ens obliguen a considerar la possibilitat que som de fet en espais interiors, amb totes les possibles reflexions que aquesta nova interpretació de les seves composicions, pot arribar a implicar.

Sé ara, cosa que no sabia quan vaig escriure aquell text, que les butaques estan directament relacionades amb familiars ja traspassats de la Sabrina, concretament amb la seva àvia, que estava especialment preocupada per les taques que la Sabrina podia provocar, mentre pintava, en aquelles estimades butaques, que s'han convertit ara, casualment, en aquestes icones de la seva pintura i en vertaderes butaques pintades, que no tacades de pintura. És la vida i "c'est le paradis".

Veig, amb plaer també, que, tot i no tenir aleshores aquesta informació de caràcter familiar, la meva reflexió sobre la possibilitat de trobar-nos en espais i en reflexions interiors més que exteriors, tot i la presència de les mítiques palmeres, estava plenament justificada i que pot ser també extensible a qualsevol altra alternativa emocional que l'existència d'una butaca pugui arribar a suggerir

Jo mateix sóc ara assegut en una butaca, davant del meu ordinador, i contemplo, amb l'emoció que em correspon, per mi i per la meva butaca, o per mi des de la meva butaca de treball, aquest paradis de la Sabrina, mentre renovo aquelles impressions antigues que els elements de la seva pintura a l'oli, acrílica o amb tècniques mixtes, tornen a produïr-me, entre la força vital de les seves palmeres individualitzades, com si de vertaderes persones es tractés, i la força complementària d'aquelles autèntiques persones que algun dia van ocupar aquestes butaques, pintades ara amb tanta veracitat que arriben a tenir la mateixa consistència que la meva i que la meva pròpia persona que la ocupa ara, tanmateix com si fos un element pintat, sense arribar a ser-ho.

Amplia el teu coneixement del món de la Sabrina entrant també en aquesta web.
http://www.tracdart.com/sabrinasampere.htm

Mira també la ressenya que de la seva exposició "C'est le paradis" van fer al telenoticies.
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20110303/linformatiu-vespre---03-03-11/1036066.shtml