Passejant entre grafitti

Ahir a la tarda passejo, com faig en tantes altres ocasions, caminant des d'Arenys de Mar a Arenys de Munt, per dinar amb el meu fill Jesper, l'interiorista i toy-artista, i la seva dona, Gina, per parlar, entre altres coses, del meu viatje africà, perquè, tot i que ja fa dos mesos que vaig tornar de Tanzània, encara no ens haviem vist tranquil.lament.

Les noves infrastructures urbanes, carreteres i urbanitzacions, han modificat tan el paisatge que caminar per la vella carretera que uneix aquests dos pobles és gairebé impossible, de manera que una de les alternatives possibles és fer-ho per la encimentada i semi-coberta riera, en un fosc recorregut underground que et permet contemplar, a la vegada, la gran quantitat de grafitti que envaiexen totes les parets, entre excrements de gossos (que després van al mar, naturalment), objectes de tota mena i rajolins d'aigua que brollen aquí i allà, com a preàmbul d'alguna d'aquelles grans rierades que algun dia tornaran a alarmar la població embussant, com tantes altres vegades, la sortida cap al mar amb elements heterogenis, naturals i artificials, que ni els peixos agraïran.

Trobo, justament, dos artistes del grafitti fent comodament la seva pintada mural, en un punt assoleiat del recorregut, i admiro la bellesa del resultat, similar a la de molts dels altres grafitti que puc observar, però no deixo de preguntar-me perquè ho fan en un punt de contemplació pública tan escassa (poca gent fa aquest camí rierenc), però en Jesper en fa veure (jo no hi havia pensat) que l'important per a ells és demostrar, mitjançant fotografies, que en són els autors, augmentant, d'aquesta manera, el seu prestigi i fent, finalment, curriculum professional.

Sigui com sigui, la seva obra, com la dels altres autors del grafitti de la riera d'Arenys, van fer que la meva fosca passejada, s'iluminés amb la mateixa llum esclatant del sol que vaig rebre després quan vaig sortir a la superfície.