En Miguel, equilibrista plàstic i existencialista per excel.lència, haurà de fer nous equilibris per tractar d'explicar amb paraules allò que normalment només s'explica a través de les imatges pictòriques, com correspon a la pintura, com a art de l'instant i nodel temps descriptiu de la literatura, sempre tendenciosa, tot i la seva voluntat de ser clara i precisa.
Sigui com sigui, com que en Miguel, pinta allò que sent, podrà parlar fonamentalment dels sentiments i estats d'ànim que li permeten fer el que fa a cada instant del seu recorregut vital, perquè és un d'aquells artistes que pinten la vida més que entreguen la vida a la pintura.
Entre altres coses, demà sabràs que en Miguel va ser tocat aviat per la curiosa vareta de l'art, sentit ja aquell fet diferencial que l'allunyava dels altres, obligant-lo a trobar camins personals d'expressió que li permetessin trobar el seu lloc en el món, alliberant-lo de l'angoixa de la diferència, alhora que el condemnaven a la solitud d'un taller de pintor que esdevindria des d'aleshores el seu lloc habitual de vida, de profunda reflexió i de realització professional i personal.
Si vols saber més cosetes d'en Miguel Rasero et convido a assistir, demà, dimecres, 25 de maig, a dos quarts de vuit del vespre, a l'Espai Volart de la Fundació Vila Casas, a Barcelona, al diàleg que mantindré amb ell, en la teva presència i amb la teva participació activa. No tardis!
http://www.fundaciovilacasas.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada