Fruit encara de la meva recent estada a Cadaqués, em quedava encara una reflexió sobre les característiques d'un paisatge que tot i semblar natural, en la distància llarga, en la distància curta resulta ser la conseqüencia de la interveció de la mà de l'home, que, fa molts anys i de manera lenta, constant i progressiva, ha anat actuant, com si fos d'anònim escultor, per redefinir perfils de muntanyes, en la seva necessitat de cultivar, en un temps la despareguda vinya, i ara, les oliveres que donen color característic a tot el territori.
Torno a pensar en connexions entre aquest treball humà, el treball d'alguns insectes, i altres treballs constructius d'antigues civilitzacions, com l'egípcia o l'azteca, que confirmen aquesta sensació que vaig tenir diumenge passat, tot contemplant les muntanyes del Cap de Creus, com si fossin autèntiques piràmides en la seva diemensió natural, fetes, pedra a pedra, terrassa a terrasa, gràcies a aquest anònims arquitectes que van saber convertir la natura en una vertadera obra d'art, en un treball de creació absolutament espontani i inconscient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada