Cercar en aquest blog

dimecres, 24 d’agost de 2011

Lavinia Fontana

Lavinia Fontana, pintora italiana del primer barroc, va ser una de les primeres dones de la història de l'art que va pintar nus masculins i femenins en escenes religioses i mitològiques, gràcies, d'una banda, a la seva forta personalitat, i de l'altra, a l'ambient progressista que va trobar a la ciutat de Bolonya, on havia nascut el 24 d'agost de 1552, que ja acceptava dones estudiants a les seves universitats des del segle XIII, fet realment insòlit en aquella època.


Lavinia va rebre les primeres lliçons artístiques del seu pare, el pintor Prospero Fontana, en la línia del manierisme tardà que ell practicava i defensava com a un dels líders de l'Escola de Bolonya de l'època.


Gràcies a l'atmosfera pictòrica familiar i als bons consells tècnics del pare, Lavinia ja va tenir, des de molt joveneta, un bon paper com a pintora de petites obres de gabinet, sobretot en el gènere del retrat que ella treballava amb especial sensibilitat i amb voluntat molt detallista, captant tant el físic i el caràcter del model, com els seus vestits i les seves joies, en un treball artístic d'evident qualitat que, amb el temps, s'ha convertit també en crónica pintada dels diversos costums socials de tota una època.


Lavinia Fontana es va casar, l'any 1577, amb Gian Paolo Zappi, un ric deixeble del seu pare que va abandonar la seva professió per encarregar-se de la casa i dels 11 fills que van tenir, mentre ella es dedicava exclusivament i integrament a la pintura i a mantenir economicament l'extensa família, tot i que en Gian també l'ajudava plasticament pintant els fons dels seus quadres. Quina insòlita meravella en un esquema familiar que encara avui resultaria sorprenent!


Encara, com a significatiu tret diferencial, haig de recordar-te que Lavinia va pintar el retrat d'Antonietta Gonsalvus, una nena que per herència del seu pare, Petrus, havia nascut amb la síndrome d'Ambras o Hipertricosis Lanuginosa Congènita, o síndrome de l'home llop (de la dona llopa, en aquest curiós cas), amb poquíssims exemples similars detectats al llarg de la història. Tot i el tenebrisme de la circumstància, Lavinia va saber donar a la mirada de la nena la tendresa humana que li corresponia, allunyant-la de la morbositat salvatge que el tema podia haver generat.


Lavinia va morir a Roma l'11 d'agost de 1614, deixant aquest intens camí pictòric de formes, colors, i emocions, que avui he pogut rastrejar amb especial satisfacció, perqué tu també sentis la teva!


http://es.wikipedia.org/wiki/Lavinia_Fontana





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada