Les llàgrimes de Sant Llorenç d'aquesta nit il.luminada per la lluna a punt de plenitud, tornen a confirmar que l'art, algunes vegades, imita la vida, provocant imatges espectaculars que pocs artistes serien capaços de crear amb les seves corresponents disciplines.
Quan l'espectacle dels fugaços estels es produeix al costat de la lluna i del seu reflex en el mar, com el que veig jo desde la meva privilegiada terrassa a Sant Pol de Mar, la cosa pren dimensions emocionals molt especials, sobretot si la brillantor de la lluna permet la visió de les celestials llàgrimes santes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada