Deia Ortega i Gasset que "jo sóc jo i la meva circumstància, però si no la salvo a ella, no em salvo jo", en una línia de pensament va influir poderosament en el pintor mexicà Rufino Tamayo que va ser sempre un home especialment sensible a tot el que envoltava la vida de les persones, amb compromís ferm pel present i les circumstàncies que el determinaven.
Rufino Tamayo, un dels pintors mexicans més destacats de tota la història, va nèixer a Oaxaca el 25 d'agost de 1899, i va morir a Ciutat de Mèxic el 24 de juny de 1991, després de dedicar tota la vida a l'art, a partir d'un amor incondicional i d'un compromís indissoluble amb la pintura, que li van permetre superar la mediocritat creativa que, segons els seus professors, manifestava quan era estudiant.
Tamayo va buscar sempre noves tècniques i fins i tot en va crear una anomenada "mixografia" que consistia en una impressió sobre paper amb incorporació de diverses textures i sensació de profunditat. Amb aquesta tècnica i les altres que va anar experimentant, Rufino Tamayo, va crear tot un món pintat amb força racional, intuitiva, emocional, física i eròtica, especialment sensible a la realitat dels cosmos, entre la poètica plàstica i la ciència, davant de realitats desconegudes que estimulaven la imaginació de l'home a l'hora que despertaven les seves pors més profundes i irracionals.
Rufino Tamayo va ser un home d'esperit independent que no va acceptar les consignes polítiques de caire comunista que defensaven altres pintors coetanis, tot i que sempre es va identificar amb els postulats del socialisme, amb el respecte necessari per les llibertats individuals de cada persona.
El Museu Rufino Tamayo d'Art Contemporani deixa constància del bon camí pictòric i humà fet per Rufino Tamayo, l'home que també ha caminat avui per aquest blog, donant-li el sentit plàstic i humanista que es mereix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada