"Quan et trobes amb la tela, sempre en surts derrotat", deia habitualment el pintor Xosé Luis de Dios, tot i que al llarg de la seva vida, que es va acabar a Tui, el 2 d'agost del 2010, va demostrar que moltes vegades la victòria va ser seva.
Xosé de Dios va ser un dels grans renovadors de la pintura gallega de la segona meitat del segle XX. Xosé, que havia nascut a Ourense l'any 1943, deia sempre que l'atmosfera de la seva ciutat nadiua l'havia condicionat a evolucionar plasticament i humanament sempre fugint de les ruptures dràstiques per trobar en el llegat del passat la vertadera clau del canvi i del progrés de futur.
Xosé Luis de Dios va començar dibuixant amb connexions molt directes amb el món del cartellisme i la publicitat, per entrar després en un univers pictòric tant colorista com abstracte, simbòlic i oníric, amb continguts temàtics i emocionals no sempre fàcils d'endevinar.
En Xosé va coincidir amb la filosofia d'altres pintors gallegs coetànis que pretenien acostar-se als corrents europeus del moment tot fugint del folklorisme habitual que imperava en la pintura gallega d'aleshores.
La pintura de Xosé Luis de Dios és, com ell bé afirmava, l'obra d'un lletrat que volia pintar la vida, començant pels seus aspectes més foscos i trencats per arribar finalment a una certa serenor, harmonia i equilibri. Ara et recordo també amb serenor, Xosé, tot i que no sabia res de tu ni de la teva pintura fins avui mateix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada