Cercar en aquest blog

dijous, 22 de setembre del 2011

Àlex de Fluvià

Mentre aquesta tarda feia temps per trobar-me amb la Flora Royo Salmeron dels Amics de la Unesco de Barcelona per preparar la meva performance pictòrica del dia 1 d'octubre, tranquil.lament assegut en un banc de la Rambla de Catalunya, veig passar el pintor Àlex de Fluvià i recordo aleshores, com ell em confirma immediatament després en breu conversa, que avui inaugurava exposició a la Galeria Fidel Balaguer, com tants altres artistes que ho feien avui mateix en altres espais expositius de Barcelona, tot començant plegats aquesta nova temporada, en una tardor que tots desitgem que faci caure dels arbres alguna cosa més interessant, per al món de l'art i de la cultura en general, que les habituals fulles, tot i que siguin belles com sempre i que caiguin carregades de sentides i sensibles emocions tardorals.

 

L'Àlex em comenta que la seva exposició s'acaba el dia 5 de novembre i que ja tindré prou temps per veure-la, però jo, tot i que ja la visitaré un altre dia, ja li dedico el blog d'avui perqué n'estiguis ben informat i hi vagis també quan et sembli bé.


L'Àlex et convida a entrar en les seves trames pictòriques que defineixen una mena de teranyina que sembla representar la pròpia xarxa emocional que ens enganxa a tots plegats, establint connexions puntuals, entre sensibilitats diferents, en aquest context vital fet d'èssers aïllats, com el propi Àlex, que respon amb aquestes imatges a totes les pulsacions que rep habitualment de seu entorn, a la recerca d'aquest llenguatge comú que ens fa a tots semblants en les nostres diferències fonamentals.


Més que mai, l'Àlex, presenta una obra oberta a la teva sensibilitat contemplativa, perquè tu, espectador, et perdis com et sembli, per on et sembli i quan et sembli, pels seus laberints abstractes, amb absoluta llibertat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada