Ara que la lluna s'ha amagat, tot esperant el seu nou esclat màgic, el planeta Venus presideix, brillant, el firmament, tant a la nit, ajudant-nos a somiar, com a la matinada, puntual, per donar-nos l'energia necessària per viure plenament un nou dia.
El planeta Venus, com ja saps, rep el seu nom de la deessa romana de l'amor, Venus, l'Afrodita grega, circumstància que fa que la seva contemplació desperti també les nostres emocions sensuals més amagades, similars a les que sentim quan observem, per exemple, el quadre "El naixement de Venus" que va donar fama, prestigi i reconeixement internacional al seu autor, el pintor francès Alexandre Cabanel.
Venus, el planeta, és el segon del sistema solar en ordre a la distància del sol, i el tercer quan a mesures, curiosament, és l'unic que gira seguint el sentit de les agulles del rellotge, a l'inrevés dels altres, que ho fan en el sentit contrari, amb la Terra, és l'unic dels sistema solar que té nom femení, i el seu símbol és una imatge estilitzada del mirall de la deessa Venus: un cercle amb una petita creu a sota, com el que s'utilitza per identificar el sexe femení.
No sé si tot això ho sabia Alexandre Cabanel quan va pintar el seu famós "Naixement de Venus", tot i que sospito que no, de la mateixa manera que crec també que, com a bon seguidor de les normes estètiques de la seva època, buscava la bellesa ideal per mitjà de la pintura d'història, de gènere i retratista, amb connotacions finals amb aquell corrent romàntic que exaltava formes i passions, tant a partir de la força de la natura i del paisatge, com de la figura humana.
Alexandre Cabanel va néixer el 28 de setembre de 1823 a Montpeller, i va morir el 23 de gener de 1889 a París, després de viure una vida artística plena, celebrada tant pels col.leccionistes d'arreu del món, com per les institucions, com per la noblesa i la reialesa, agradant especialment a l'emperador Napoleó III que, justament li va comprar la seva fantàstica Venus, i a Eugenia de Montijo, entre d'altres.
Les crítiques les va rebre, naturalment, dels sectors culturals més progressistes del moment, identificats amb el naturalisme i l'impressionisme, amb aquella defensa d'un art socialment més compromés que no tenia res a veure amb la dimensió galant de la pintura d'en Cabanel.
Tot i les crítiques, Alexandre Cabanel, va tenir nombrosos deixebles, entre els quals l'Aristide Maillol, per exemple. De manera que deixa't d'ismes i contempla amb un ull i amb la llibertat d'esperit necessària, aquesta Venus de Cabanel, mentre amb l'altre ull busques, amb la nocturnitat que calgui, el planeta Venus... a veure què passa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada