El vaig conèixer fa una pila d'anys quan el vaig entrevistar per Catalunya Ràdio, com a curiós pintor i músic sensible, en el seu estudi de l'Estartit, prop del mar, de les barques i de les gavines que s'hi acostaven sense cap mena de respecte, en un entorn natural que era la base del seu món personal i del seu món pintat i musicat.
Es deia Joan Fuster i Gimpera, l'entrenyable artista que ens va deixar, diumenge passat, als 94 anys, a Torroella de Montgrí, la seva població nadiua i font constant de la seva estrambótica inspiració, perqué l'any 1974 va crear el terme "estrambotisme" per identificar tota una obra personal marcada per aquell particular sentit surrealista de l'existència que el va acompanyar sempre fins a la mort.
Metòdic i disciplinat, a l'hora que visionari, encara conduia, tot i la seva edat, cada dia, de Torroella a l'Estartit, per dedicar la major part de la jornada a dibuixar i pintar, sense defallir, en aquell estudi on sempre em rebia, afable, en les tres o quatre ocasions que el vaig tornar a veure, des d'aquella primera entrevista, cada vegada que, per un motiu o l'altre, visitava l'Estartit, i sempre me n'anava amb algun dibuixet que en Joan em regalava amb plaer.
Ha mort Joan Fuster i Gimpera, però l'essència estrambótica ha trobat en el pintor gironí Quim Hereu, la seva continuïtat, a través del projecte Stram-Privata, que fon l'estrambotisme, com a base creativa i la marca Privata, com a base econòmica, en un ambiciós projecte desenvolupat al llarg de cinc anys que significa la creació d'11 pintures amb oli sobre llenç (10 de 3'4 x 2m sobre 10 ciutats conegudes per l'artista i una de monumental de 12 x 6m que representa el naixement de Venus) i un documental que ha de recollir tot el procés de treball.
http://www.stramprivata.com/index.php/stram-privata
http://www.art-genius.com/catalogo/product.php?id_product=160
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada