Just és que avui, tot i que no m'agrada gens haver-ho de fer, parli en el meu blog de Josep Grau-Garriga, i és que ho haig de fer perquè aquest gran referent del tapís contemporani nacional i internacional, ens va deixar dillus passat, als 82 anys, a la ciutat francesa d'Angers on residia habitualment.
Amb la seva mort el tapís contemporani perd un dels homes que més va contribuir a la transformació d'una tècnica artesanal en vertader treball de creació artística, amb conceptes nous que van permetre que les seves obres, de base tèxtil, s'assimilessin a altres llenguatges creatius del nostre temps, amb categoria d'autèntiques obres d'art.
Josep Grau-Garriga, que havia nascut a Sant Cugat del Vallès l'any 1929, va ser pintor, dibuixant, gravador, muralista, escultor, gran conversador i divulgador de l'art, i , sobretot, enorme creador de tapissos i, alhora, mestre d'altres artistes com a director de l'Escola Catalana de Tapís, per on van passar personatges tan prestigiosos com Picasso, Tàpies, Tharrats, Ràfols-Casamada o Subirachs, interessats en trobar en el tèxtil, nous motius i estímuls per enriquir la seva pròpia obra.
Recordo amb especial tendresa els retrats que havia fet dels seus fills, identificant-los, senzillament, amb diverses peces de roba que havien fet servir quan eren petits. Jo també guardo algunes sabates i quatre coses més que els meus fills havien portat quan també eren petits i, quan les contemplo, veig realment com eren aleshores, i fins a quin punt, la roba que portem, som nosaltres mateixos, i conserva la nostra essència eternament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada