Cercar en aquest blog

diumenge, 13 de novembre del 2011

Eduardo Rosales

Eduardo Rosales Gallinas (Madrid, 4 novembre/1836-13 novembre/1873) va aconseguir la primera medalla d'or per a estrangers a l'Exposició Universal de París de l'any 1867, per el gran quadre de temàtica històrica "Doña Isabel la Católica dictando su testamento".


L'Eduardo, fill segon d'un modest funcionari, va aconseguir ser admès a la Real Académia de Bellas Artes de San Fernando, on va començar el seu camí pictòric sota les directrius del pintor Federico Madrazo, que va ser el seu professor i el seu primer referent important.


En Rosales es va instal.lar, primer per els seus propis mitjans, i després gràcies a una pensió oficial, a Roma, on va establir contacte amb molts altres pintors espanyols que es reunien, habitualment, al Café Greco, compartint experiències i descobrint noves maneres de fer, com les que va trobar Eduardo Rosales en els cercles puristes natzarens, que van marcar part de la seva producció d'aleshores, tot i que aviat va preferir solucions pictòriques de caràcter més realista.


Amant dels grans formats de temàtica històrica, Eduardo Rosales, va pintar el quadre "La mort de Lucrècia", però les ferotges crítiques que va rebre, van fer que no pintés mai més quadres tan grans, tot i que la temàtica històrica la va mantenir i és la que millor l'identifica, al costat dels seus habituals retrats.


Afectat de tuberculosi, malaltia que patia des dels 20 anys, Eduardo Rosales passava llargues temporades a Panticosa, però, tot i cuidar-se com es cuidava, aquella dolència, aleshores de difícil solució, va acabar amb la seva vida un 13 de novembre, com avui, però de l'any 1873, pintat, inconscientment, l'últim quadre de la seva pròpia història.

http://es.wikipedia.org/wiki/Eduardo_Rosales

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada