Cercar en aquest blog

divendres, 4 de novembre de 2011

Henry Heerup

Anant, com d'altres vegades, a la recerca de l'artista perdut, o no, topo avui amb la figura d'Henry Heerup, el pintor i escultor danès que es va avançar al futur, en el seu temps, aprofitant tot tipus de deixalles per crear les seves obres d'art, en un admirable procés de reciclatge artístic, que, ara, comença ja a resultar absolutament normal.

  
Henry Heerup (4 de novembre de 1907-30 de maig de 1993), sensible ja des de petit a veure coses extravagants a prop seu, i a captar, en petites notes dibuixades, tota aquella raresa que el seus ulls veien, va voler ser artista i, després de passar alguns anys en una escola d'art, va preferir buscar-se la vida per ell mateix, experimentant amb premses de pedra i motlles de bronze, i començant a crear, d'aquesta manera, el seu particular món fantasiós iconogràfic, gràfic i tècnic. 


Es veu que l'Henry treballava com un boig tot el dia, utilitzant, pedres, papers i teles, i, particularment, tot el que trobava en el cubell de la brossa, que, per a ell, era com la cambra d'un tresor, on s'hi amagaven petites meravelles en potència, ocultes en aquelles coses que d'altres persones ja havien llançat, per inútils, però que per a l'artista, eren preuats objectes dignes d'una nova vida, en la seva màgica transformació en obres d'art.


Amant de la fantasia, Henry Heerup, pensava que la vida era plena d'alegria, sorpresa, amor, tristesa i dolor, i així la reflectia en tots els seus quadres i en les seves escultures.


Membre del grup CoBra, va participar amb els altres components en algunes de les seves exposicions, sempre segons les seves creences particulars en la màgia de les escombraries, de la brossa i  de les deixalles de tota mena, entre les quals hi trobava sempre alguna cosa susceptible de ser transformada en obra d'art, gràcies, naturalment, a la seva gràcia personal i a la seva capacitat creativa.


Avui es pot dir que jo també he actuat una mica com l'Henry, tot i que jo en lloc de remenar el cubell de la brossa, he remenat el bagul des records, per trobar finalment el seu, nítid entre tots els altres, i ara perfectament visible en el meu blog. Gràcies Henry Heerup!

http://es.wikipedia.org/wiki/Henry_Heerup

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada