Cercar en aquest blog

dissabte, 5 de novembre de 2011

Lino Palacio

Em plau aproximar-te avui a la figura del gran dibuixant i caricaturista argentí, Lino Palacio, nascut a Buenos Aires el 5 de novembre de 1903 i mort, assassinat, com la seva dona, per Claudia Alejandra Sobrero, el 14 de setembre de 1984, quan ella i dos homes més, addictes als estupefaents, van assaltar el seu apartament.


Violenta, injusta i inesperada mort la d'un home que va lluitar tota la vida amb els llapis, com  a armes suposadament inofensives , per parlar de tot, sense perdre, però, la càrrega crítica i punyent que tota caricatura comporta, des que, ja de petit, va sentir la passió per al dibuix, publicant, als 9 anys, la seva primera caricatura, a la secció de dibuix infantil de la revista "Caras y Caretas".


Interessat, ja una mica més gran, per fer del dibuix la seva autèntica professió, va haver d'estudiar, però, arquitectura per consell del seu pare, enginyer civil, tot i que, paral.lelament no deixava de dibuixar, veïent publicada aleshores, la seva primera caricatura remunerada, en el periódic bonaerense "La Razón", cosa que va marcar el vertader punt de partença de la seva ja inevitable carrera professional com a dibuixant.


Després de visitar París i d'assimilar la seva suggerent atmosfera, els seus atractius ambients i els seus particulars personatges, va tornar a Buenos Aires per mostrar el resultat plàstic de tan intensa experiència, en exposicions col.lectives i en diverses publicacions, a l'hora que ja col.laborava en diferents periòdics del país, com ara el diari argentí "La Opinión", on va néixer i créixer la "Ramona", un dels seus personatges més coneguts, inspirat en una ignorant  dona de fer feines, nascuda a Galícia, que treballava a casa del seu avi.


També va ser molt reexit el seu llibre de caricatures "Historia de la Guerra" (que signava amb el nom de Flax), pensat com a crítica i irònica crònica gràfica de la Segona Guerra Mundial amb la coincidéncia dels grans líders polítics d'aquell moment, com ara Churchill, Rooselvelt, Hitler, Stalin, Musolini, De Gaulle o Franco, entre molts d'altres.


Lino Palacio va ser també el creador de "Don Fulgencio, el hombre que no tenía infancia", una historieta que representava un home adult que mostrava actituds infantils, per haver-se-li negat la possibilitat d'expressar les emocions durant la seva infantesa, com segur que ens ha passat a més d'un de nosaltres.


En Lino va tocar també, amb encert, la ceràmica, creant petites escultures esmaltades i ben policromades, que manifestaven l'estil caricaturesc de les seves il.lustracions, com també va ser un bon pintor, segons afirmaven els crítics del moment, de la mateixa manera que va demostrar bones maneres com a guionista cinematogràfic i publicista.


Vida intensa i plena que va quedar malauradament truncada, quan, el 14 de setembre de 1984, va ser assassinat, a casa seva, per Claudia Alejandra Sobrero, personatge que, temps després, va ser reencarnat, en la ficció, en el capítol "Claudia Sobrero, cuchillera" de la sèrie televisiva "Mujeres asesinas". Claudia, la real, va aconseguir finalment la llibertat, per bona conducta, després de passar 21 anys a la presó, mentre Lino Palacio reposava, ja eternament, al costat de la seva dona, a la seva tomba.

http://es.wikipedia.org/wiki/Lino_Palacio

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada