René Magritte

El gran pintor surrealista belga René Magritte, va néixer el 21 de novembre de 1898 i va morir el 15 d'agost de 1967, desapareixent de la realitat viscuda, silenciosament, com apareixia en la seva realitat pintada el seu misteriós home invisible amb barret "bombín" i abric negre, que identificarà eternament el seu suggerent univers plàstic.

Poc se sap dels primers anys de la vida de Magritte, tot i que queda clar que va començar a rebre lliçons de dibuix l'any 1910, i que, dos anys després, la seva mare es va suicidar ofegant-se en el riu Sambre, després d'intentar-ho durant molts anys, i d'acoseguir fugir, en aquest últim cas, del control del seu marit, Lépolod, que la tancava sovint a l'habitació per evitar el, finalment, fatal desenllaç.

No queda tampoc gens clar que aquesta circumstáncia enfosquís la vida de Renè Magritte, ni que determinés el contingut de cap de les seves obres, tot i que la crítica va trobar, en agunes d'elles, refèrencies clares del suicidi matern, negades, sempre, pel propi artista.

Sigui com sigui, l'univers surrealista de Magritte, o el seu "realisme fantàstic", que pretenia canviar la nostra percepció de la realitat, per mitjà d'imatges enginyoses i provocatives, fent-nos hipersensitius al nostre entorn vivencial, ja ens situaven en un estadi psicològic, on qualsevol sentiment potent, com el que podía implicar el suicidi, com altres manifestacions fosques de la ment humana, hi tenien cabuda.

Inciat en el camí de l'impressionisme, la contemplació de l'obra de De Chirico, va dirigir la seva mirada cap al surrealisme, substituint la voluntat de captar la realitat objectiva, tot i que amb criteris personals, per la visió subjectiva dels entorns vivencials, aprofitant la força de la seva imaginació y la seva capacitat per fer que la realitat pensada fos, gràcies al domini del dibuix, més real que la pròpia realitat.

 

Magritte va passar un temps a París, al costat del nucli dur d'aquell surrealisme històric que aleshores animava la vida d'homes com Èluard, Breton, Dalí, Arp o Miró, aportant al seu discurs programatic, el ressorgiment de l'il.lusionisme i una capacitat de debat intel.lectual i visceral que res no tenia a veure amb la necessitat de'impregnar les obres amb obsessions o fantasies personals com feia, per exemple, en Dalí.

Identificat plenament amb aquesta reflexió pictòrica surrealista sobre l'existència, René Magritte, va voler recuperar l'impressionisme dels seus inicis, reforçat amb els esclats cromàtics del fauvisme, però el rebuig de la crítica el va obligar a tornar a la línia del realisme màgic que havia defensat fins aleshores i per la qual era conegut i admirat.

Cansat de l'ambient polèmic parisenc, Magritte va tornar a Brusel.les l'any 1930, per viure la vida amb plenitud i tranquil.litat espiritual, fins a la seva mort, l'any 1967, deixant-nos l'encant fantàstic de tot el que va pintar i, sobretot, de tot allò ocult que encara podem intentar desvelar observant la enigmàtica imatge de l'home del barret "bombín", com a èsser paradigmàtic de tot el seu món.

http://es.wikipedia.org/wiki/Ren%C3%A9_Magritte