Cercar en aquest blog

dilluns, 5 de desembre de 2011

Claude Monet

El dia 5 de desembre de 1926, moria, a Giverny, al bell mig del seu fantàstic jardí japonès, Claude Monet, el pintor que amb el seu quadre "Impressió, sol naixent" (1872) va donar nom oficial a l'impressionisme, a l'hora que es convertia en el seu representant més pur.


Claude Monet ja va demostrar el seu rebuig adolescent a la disiplina escolar, preferint contemplar el mar, o dedicar les classes a fer caricatures de professors i companys, cobrant ja, als 15 anys, els seus bons 20 francs per les que li encarregaven les moltes persones que ja valoraven el seu natural domini prematur de la caricatura.


Per consell del pintor Eugène Boudin, Monet comença a pintar paisatges, a la vegada que descobreix la seva vertadera vocació pictòrica, decidit ja a ser pintor per damunt de qualsevol altra cosa, interessat, primer, pels corrents realistes del moment, per assimilar després, contribuïnt ell mateix a definir-lo, el nou estil impressionista, centrat en la pintura a l'aire lliure que preten reproduïr l'efecte, sobretot cromàtic, de la realitat, gràcies al joc de llums i ombres que la presència natural del sol crea sobre les coses y sobre la realitat pintada.


Claude Monet, tot i la seva connexió amb els altres pintors impressionistes, va preferir trobar el seu propi camí independent i també el seu propi espai de vida i de creació a Giverny (prop de París, on havia nascut el 14 de novembre de 1840), on s'hi va establir l'any 1890, i on hi va construïr el seu famós "jardí japonès" amb espècies exòtiques que preocupaven els camperols de la zona, algunes de les quals, com els nenúfars, van ser tema únic dels fantàstics quadres que va pintar temps abans de morir.


La vida de Monet, més enllà de l'aventura plàstica, va estar marcada, des de molt aviat, pels problemes econòmics, tot i que ell, ja en època d'estudiant i encara que no tenia ni un duro, es presentava a classe vestit com el fill d'un burgès, o com un autèntic burgès, amb camisa fina i la resta d'una elegància tal, que els companys el prenien sempre per a un autèntic dandi.


Sigui com sigui, amb aquestes dificultats econòmiques, tot i l'encant, la gràcia i l'acceptació, de la seva pintura, Claude Monet, va haver de lluitar també, ja gran, contra problemes de cataractes als dos ulls, de les quals va ser operat posteriorment amb èxit, recuperant la vista i la possibilitat, que ja havia abandonat, de tornar a pintar, tot i que ja li va quedar poc temps de vida per fer-ho, encara que en va tenir prou per destruïr algunes de les seves últimes obres, perquè no volia que, inacabades, entressin, després de la seva mort, en el mercat de l'art.


A través dels nenúfars pintats de Claude Monet, contemplo la seva mirada, i veig, indirectament, la teva i la meva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada