Cercar en aquest blog

diumenge, 25 de desembre del 2011

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret, conegut també com a Jesús, Crist o Jesucrist, és la figura central del Cristianisme i una de les figures més inflüents de la cultura occidental.


Per a la majoria de les denominacions cristianes, Jesús, és l'indiscutible Fill de Déu, i, per extensió, la reencarnació de l'únic Déu mateix.


La seva importància està basada en la creença que amb la seva mort i posterior resurrecció, va redimir el gènere humà, eliminant el pecat i reubicant tots els homes en el seu estadi natural de puresa primigènia.


Mentre que el judaisme nega aquesta divinitat, incompatible amb la seva particular concepció de Déu, l'Islam el considera com a un dels seus principals profetes, tot i que amb el nom d'Isa.


Segons l'opinió general de la majoria dels mitjans acadèmics que s'han acostat a la figura de Jesús amb mirada crítica i científica, segons els textos històrics que en parlen, Jesús de Natzaret va ser un predicador jueu que va viure al segle I a les regions de Gal.lilea i Judea, i que va ser crucificat a Jerusalem, per les seves idees polítiques revolucionaries, cap a l'any 30, sota el govern de Ponç Pilat.


Els relats referents al naixement i infantesa de Jesús procedeixen exclusivament dels Evangelis de Mateu i Lluc,mentre que els altres dos, Marc i Joan, ni en parlen.


Segons Mateu, Maria i el seu espòs, Josep, vivíen, segons sembla, a Betlem, quan Maria va quedar, inesperadament, embarassada, motiu per al qual, en Josep, que res no en sabia, la va voler repudiar, però va canviar radicalment d'actitut quan un àngel li va anunciar que el nen que esperava la seva dona era el fill de Déu, i el Messies que esperaven els jueus per a la seva alliberació com a poble.


Lluc, en canvi, afirma en el seu Evangeli, que Maria i Josep vivien a Natzaret i que, amb ella ja embarassada, segons anunci de l'àngel Gabriel, van haver d'anar a Betlem, població originària de Josep, quan l'emperador August va ordenar revisar el cens perquè tothom s'empadronés en el seu lloc real de naixement, i allà va néixer finalment Jesús, sent adorat pels pastors.

Més enllà de la reflexió sobre tota aquesta història, avui m'interessava destacar sobretot el paper de Josep, el primer pare putatiu (PP) de la història i la causa que els joseps es puguin dir pepes, si volen, per la seva actitut generosa davant d'un embaràs en el qual, malauradament, no havia participat en absolut, i pel seu amorós comportament, tant amb Maria, la mare, com amb Jesús, el fill, convertint-se, així, en un model de pare que molts pares autèntics no representaran mai, i que molts d'altres comencen a entendre ara, quan les famílies actuals presenten estructures múltiples que obliguen molts pares a estimar  fills de les seves parelles, estables o circumstancials, provocats, de fet, per nous possibles espertits sants, esperits diabòlics, amants secrets, amics íntims, veins, coneguts o desconeguts, com si fossin realment seus, si realment no ho són.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada