Cercar en aquest blog

dijous, 12 de gener de 2012

Jean Béraud

Jean Béraud, nascut a Sant Petersburg el 12 de gener de 1849 i mort a París el 4 d'octubre de 1935, va ser un notable pintor francès de factura impressionista, excel.lent per la seva capacitat de captar, en escenes multitudinàries, en conjunts menys nombrosos, o per mitjà del retrat individualitzat, els rostres i l'ambient fantàstic de la Belle Époque parisenca.


Si en Jean va néixer a Sant Petersburg va ser perquè el seu pare, Jean també de nom, i escultor de professió, va decidir traslladar-s'hi, amb la família, per poder treballar a l'obra de la catedral de Sant Isaac, tot i que a la seva mort, la seva esposa Geneviéve Eugénie, va decidir tornar a França, instal.lant-se a París, amb els seus quatre fills, en Jean i les seves tres germanes.



Que en Jean es dediqués finalment a la pintura va ser una sorpresa per a molta gent, ja que mai no havia manifestat cap interés en seguir el camí artístic del pare, interessat sobretot per la carrera de Dret i per treballar després d'advocat, cosa que va fer fins que els prusians van envaïr la capital parisenca, ocupant-la i  abortant, a l'hora, la seva vocació professional inicial.

Va ser aleshores quan Jean Béraud va començar a sentir l'encant de l'art, assistint immediatament a classes de pintura, fent ja els seus primers retrats d'homes, dones i nens, i atrevint-se també amb algun tema mitològic, sense passar, però, de ser un modest retratista, com tants altres artistes del seu temps.

Cap al 1876 la seva obra comença a destacar, impulsada, sobretot, per un quadre d'escena de carrer parisenc, que representa un grup de persones que, tot tornant d'una cerímonia fúnebre, recuperen el ritme normal de la vida dels vius, amb les converses animades i les actituds socials habituals, disteses, com sempre, i ben allunyades de la realitat del familiar, amic o conegut, que acaben d'enterrar.

Preocupat per renovar el seu art, més enllà d'aquest reflex immediat dels costums socials de la seva època, en ambients a l'aire lliure o en interiors festius, plens d'alegria de viure, de dones lleugeres, alcohol i tabac, en Jean va ser prou atrevit pintant també escenes de caràcter bíblic, farcides amb personatges coneguts del seu temps, en un intent d'adaptar la lectura de l'Evangeli a la nova sensibilitat social.

Com a anècdota curiosa cal dir que Marcel Proust li va demanar que fes de testimoni en el duel que havia acceptat amb l'escriptor Jean Lorrain, suposadament motivat per un article considerat abusiu, tot i que no sé com va acabar la cosa.


A principis del XX, Jeran Béraud, es va centrar en les activitats de la Societat Nacional de Belles Arts, que havia contribuït justament a crear l'any 1890, participant també en múltiples comitès d'organització d'exposicions i en jurats diversos, disminuïnt notablement la seva activitat creativa, fins que va morir, el 4 d'octubre de 1935, en el seu domicili de París, sent enterrat en el cementiri de Montparnasse, en una cerimònia, desprès de la qual, familiars, amics, admiradors, i coneguts, van continuar fent la vida de sempre, exactament igual com ella havia mostrat en el quadre que li va començar a donar nom, prestigi, fama, i finalment, després dels anys i de molta pintura, el títol de Cavaller de la Legíó d'Honor.

http://es.wikipedia.org/wiki/Jean_B%C3%A9raud

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada