Malangatana Valente Ngwenya, va ser gran artista plàstic moçambiquès, sensible també a la paraula poètica, en ambdós casos en la seva dimensió política per parlar de la història del seu país, sobre tot fins a la seva independència l'any 1975, però també al llarg dels temps d'incertesa que van aclarir-se amb l'arribada de la pau, l'any 1992, i amb les eleccions democràtiques, l'any 1994, reflectint sempre la duresa de la vida de les persones i les seves sorprenents actituts heròiques en mig del caos vital que els corresponia aleshores.
Nascut a Moçambic el 6 de juny de 1936 i mort a Portugal el 5 de gener de l'any passat, Malangatana va trobar sorprenentment el camí de l'art i de la poesia, després d'haver-se dedicat a cuidar infants i a recollir pilotes en un club de tennis.
Va ser detingut per la PIDE, la policia secreta portuguesa, per la seva suposada i finalment rebutjada, vinculació amb el Front d'Alliberament de Moçambic (Frelimo), tot i que va passar engarjolat 18 mesos fins que va ser alliberat per manca de proves, moment a partir del qual, va continuar reflectint la problemàtica política i social del país, lluitant, a la seva manera, contra el colonialisme que ofegava la seva llibertat, amb la paraula escrita o a través del llenguatge de la plàstica, des del dibuix fins al grans murals, tot passant per la ceràmica i l'escultura, i, fins i tot, la música.
Malangatana ens ha deixat un gran nombre d'obres, la força de les seves conviccions polítiques i l'honor d'haver estat un dels pocs artistes extrangers nomenat membre honorari de l'Acadèmia d'Arts de la ja desapareguda República Democràtica Alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada