Cercar en aquest blog

dimecres, 11 de gener de 2012

Manfredi Beninati

Manfredi Beninati, va nèixer a Palerm l'11 de gener de 1970, de manera que avui podem celebrar el 42è aniversari d'aquest home que durant un temps es va dedicar al cinema per dirigir-se posteriorment cap al territori de la pintura figurativa, en el qual s'ha mogut i, sortosament, es mou encara, com un peix a l'aigua, demostrant, amb tot el que crea, que aquest era realment el seu camí natural de realització personal.


Per influència familiar en Manfredi es va matricular a la Facultat de Dret de la Universitat de Palerm, però aviat va modificar els seus objectius professionals començant estudis de cinema al "Centre Experimental de Cinematografia" de Roma, treballant posteriorment com a ajudant de direcció amb diversos directors de prestigi, en una feina que el va obligar a viatjar per diversos països, com ara la Gran Bretanya i  Espanya, i per diferents punts de la pròpia Itàlia.


Curiosament, però, Manfredi Beninati, torna a canviar posteriorment esquemes de vida fins al punt que l'any 1992 ja el trobem instal.lat a Londres en una nova dimensió pictòrica que li permet moure's una mica més, establint-se durant un temps a Buenos Aires, per tornar després a Palerm, la seva ciutat nadiua, des d'on continua oferint-nos la sensible qualitat dels seus quadres.


Que Manfredi va fer bé dedicant-se a pintar ho demostra, per exemple, la seva participació, els anys 2005 i 2009, a la Biennal de Venècia, amb premi del públic del Pavelló Italià en el primer cas, i també la seva important presència a la Biennal de Liverpool de l'any 2008, amb la riquesa general d'una obra que pren formes múltiples a través del dibuix, de la pintura, del collage, de l'escultura o de les instal.lacions.



En qualsevol cas, Manfredi, explora el tema del pas del temps vital, per mitjà d'imatges de nens i adolescents, situats al costat d'un bosc, d'un camí o en el mar, prop d'un bicicleta o d'un cavall de cartró, com a metàfora del viatge vital i per despertar en l'espectador records amagats del passat, tot rememorant també les inquietuts antigues i els valors que ens ajudat a superar-les, per créixer i millorar constantment fins al final de les nostres vides.



Manfredi Beninati connecta de manera molt directa tant amb la literatura com amb d'altres referents artístics, interessant-se sovint, per exemple, per al tema clàssic de la verge i el nen, retratant la seva pròpia mare, en un homenatge sentit a la gènesi de la seva pròpia vida i de la vida de tots els èssers humans.





















Les connotacions cinematogràfiques associades a una innata sensibilitat plàstica, han fet de la pintura de Manfredi, el prodigi de tendresa i de sensibilitat que avui pots sentir contemplant, senzillament, el seu món.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada