Cercar en aquest blog

dissabte, 7 de gener del 2012

Roland Topor

Desapareguts ja els Reis Mags, de camí de tornada cap als seus respectius països, recupero avui el meu propi trajecte intelectual, basicament plàstic, recordant-te avui la figura de Roland Topor, el gran il.lustrador, dibuixant, pintor i cineasta francès, nascut a París el 7 de gener de 1938 i mort, també a la capital francesa, el 16 d'abril de 1997.



Topor, d'origen jueu polonès, va aportar a la cultura francesa i internacional, la seva visió àcida de la vida, amb tocs d'humor negre i mirada surrealista, d'acord amb la filosofia compartida amb Alejandro Jodorowsky i Fernando Arrabal, en el context del Grup Pànic.


Tot i la seva visió fosca de la vida, Topor també va demostrar certa sensibilitat rosa quan publicava a la revista Elle, demostrant, a la pràctica, que l'existència pot fer coincidir en un mateix espai i al mateix temps, colors de continguts emocionals ben diferents.

 

Interessat també pel cinema d'animació, el seu llargmetratge "El planeta salvatge" va obtenir , l'any 1973, el premi especial del jurat del Festival de Cannes.



Engrescat per tot el que descobria en el món del cinema, Topor també va actuar, en papers secundaris, en algunes pel.lícules, arribant al climax de la seva faceta còmica cinematogràfica en el film de Werner Herzog "Nosferatu: Phantom der Nacht", on apareixia al costat d'Isabelle Adjani i Klaus Kinski. 

 
L'any 1988 va fer una adaptació cinematogràfica de la vida del Marquès de Sade amb el títol de "Marquis", que va ser presentada l'any següent, en plena celebració del bicentenari de la Revolució Francesa, amb actors amb màscares representant animals i, fins i tot, el membre viril del marquès, provocant gran desconcert entre el públic i la crítica especialitzada, tot i que la pel.lícula es va convertir finalment en un producte de culte generalitzat.

Roland Topor va morir l'any 1997, en un hospital, després de patir un accident cardiovascular en el seu domicili parisenc, deixant-nos una obra abundant, sempre original i sovint genial, gràcies a aquella acidesa que amb el pas del temps no ha pedut la seva força primera com a crit d'angoixa vital davant d'una existència humana que només pot ser entesa en la seva autèntica dimensió surrealista.






http://es.wikipedia.org/wiki/Roland_Topor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada