Cercar en aquest blog

dimarts, 7 de febrer del 2012

Antoni Tàpies

Per llei de vida, tot i la força i vitalitat que posseia, Antoni Tàpies ens ha deixat definitivament als 88 anys, posant la pinzellada final al gran quadre de tota la seva vida, i deixant, profundament signada per sempre, l'empremta de la seva personalitat en la nostra dimensió més onírica.



Tot i que, com  a comunicador cultural televisiu i radiofònic, vaig tenir la sort de conèixer Tàpies ja fa molts anys i de seguir d'a prop tot el seu camí creatiu, comptant sempre amb el seu respecte i la seva cordialitat en les diverses oportunitats que em va permetre entrevistar-lo amb motiu de les seves exposicions, en àmbits diversos com galeries d'art o espais privats tant a Barcelona com a Campins, l'esdeveniment que brilla amb llum pròpia al bell mig de la meva particular connexió amb l'Antoni, és el programa en directe que vaig presentar i conduir per a la ja desapareguda Catalunya Cultura de Catalunya Ràdio (ara, iCat fm) des de la Fundació Antoni Tàpies amb motiu de la celebració del vuitantè aniversari de l'artista.



Felicito els responsables de Catalunya Cultura per aquella decisió que em va permetre, quan jo, circumstancialment i sorpresivament, m'havia quedat sense programa d'art, propi, ocupar l'espai d'antena d'un company, per poder fer un programa de ràdio històric, de dues hores de durada, en directe rigurós, amb l'Antoni Tàpies com a gran protagonista, a l'auditori de la seva fundació, davant d'un públic nombrós, amb la participació, física o telefónica, de més de 20 grans personatges connectats amb l'Antoni de manera especialment entranyable, que van anar, a partir del meu guió i amb el temps radiofònic intel.ligentment acotat, recòrrer els camins fonamentals de la rica vida de l'artista, des de l'amistat i des del respecte professional.



Modèstia al marge, em felicito jo també, d'haver acceptat aquella proposta professional, en moment de baixa autoestima per la situació injusta que vivia com a realitzador sense programa, i per al meu respecte natural per actuacions en directe i amb públic, per a les quals, a la ràdio, jo no hi estava gaire preparat, com tampoc no ho estava gens el mateix Antoni Tàpies que, per la seva timidesa congènita i la seva personalitat reservada, em consta que va fer un gran esforç per arribar a acceptar la meva proposta radiofònica. Sempre t'ho agrairé Antoni, perquè vam compartir dues hores, amb els teus amics i el meu públic, intenses i inoblidables.



Prova superada! Per aquell programa del vuitantè aniversari de l'Antoni Tàpies, que va tenir també el seu corresponent pastís de festa i tota l'emoció i la tendresa que la situació comportava, em sento especialment feliç i compensat d'haver-me dedicat professionalment a la ràdio, tot i que ara sento també la tristesa de la mort del gran protagonista d'aquella petita gesta radiofònica que va ser tan exigent per a ell com per a mi.



L'artista ha mort...visca l'artista!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada