Curta, però plena d'art i de bellesa estètica, la vida d'aquest pintor, que va ser un dels principals representants de l'Escola Kanó durant el període Azuchi, tot seguint l'estela del fundador, el seu besavi Kanó Masanobo, i les lliçons més directes del seu avi Kanó Motonobu, a través del qual rep clares influències de la pintura xinesa, com bé demostra el tráç energic de la seva pinzellada, a la vegada que evidencia que tot quedava a casa, tot assegurant la continuïtat familiar de l'escola en qüestió.
La pintura, habitualment monumentalista, de Kanó Eitoku, il.lustrava sovint paravents i altres espais destinats a la decoració interior de fortaleses, com ara el Castell d'Osaka, donant a la seva rígida arquitectura la dimensió plàstica natural, tan estimada pels japonesos, que exigia, construïda, en aquest cas, amb sensibles paisatges, aromàtiques flors, subtils animals i recargolats arbres centenaris.
Malauradament una bona part de l'obra de Kanó Eitoku va ser destruïda durant les diverses revoltes que es van produïr al Japó una mica abans de la instauració del Shogunat Tokugawa, tot i que s'en van salvar unes quantes, algunes de les quals, han posat avui l'excel.lent nota plàstica al meu blog, a la vegada que em permeten afirmar que, quan sigui gran, vull ser un pintor japonès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada