Cercar en aquest blog

diumenge, 12 de febrer del 2012

Max Beckmann

El pintor alemany Max Beckmann va morir el 27 de desembre de 1950, fulminat per un atac de cor, quan es dirigia a la inauguració d'una exposició de les seves obres al Museu Metropolità de Nova York, ciutat on s'hi havia instal.lat, després d'un llarg recorregut geogràfic que havia passat, anteriorment, per Misuri, Amsterdam, Berlín, París, Florència, Gènova, i Leipzig, la ciutat que el va veure néixer un 12 de febrer, com avui, però de 1884.






La història d'en Max és la d'un xicot nascut en el sí d'una família de grangers que, per la seva gràcia innata per al dibuix primer, i per a la pintura, després, es convertiria en un adult dedicat plenament a la creació pictòrica gràcies a la bona acollida que, durant la seva vida, va rebre tot el que produia.





L'èxit ja li va arribar amb la seva primera exposició individual, l'any 1912, quan la bona venda dels seus quadres, marcats aleshores per l'empremta de l'impressionisme, li van començar a fer pensar que el somni de ser artista i de dedicar-se a pintar podria fer-se una autèntica realitat.


Al marge de la seva activitat pictòrica, Max Beckmann, va servir com a metge durant la Primera Guerra Mundial, fins que va ser donat de baixa després de patir una crisi nerviosa, en un episodi personal que va marcar el seu camí pictòric posterior acostant-lo ja a l'estètica expressionista, com a fòrmula idònia per mostrar la seva convulsió emocional interna i el seu rebuig a tota manifestació humana marcada per la violència.

  
En Max es va dedicar també a donar classes fins que va ser acomiadat, l'any 1933, pel Partit Nazi, que va classificar, també, les seves obres com a mostra clara del que aleshores en van dir "Art degenerat", motiu per al qual l'artista va deixar Alemanya per instal.lar-se temporalment a Amsterdam, marxant després a Nova York, on, com et deia abans, va morir d'un atac de cor quan es dirigia a inaugurar una exposició personal al Museu Metropolità.


De manera que, tot i haver estat molt a prop de la mort durant la guerra, el final li va arribar a Max Beckmann, en el moment més inesperat, aparentment, menys evident, i, possiblement, tan feliç com el que representava la inauguració d'una exposició seva en un espai tan fantàstic com el Museu Metropolità i en una ciutat tan emblemàtica com Nova York.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada