Cercar en aquest blog

dimarts, 13 de març de 2012

Alekséi von Jawlensky






Alekséi von Jawlensky va ser un dels més notables representants de l'expressionisme figuratiu alemany com a membre del grup Der Blaue Reiter (El Genet Blau) i dels Quatre Blaus, tot i que havia nascut a Rússia, exactament un 13 de març, com avui, tot i que de 1867, per morir, finalment, a Alemanya, on havia desenvolupat tota la seva carrera pictòrica, el 15 de març de 1941.








L'Alekséi era el cinquè fill d'una família aristocràtica russa que, quan ell tenia només 10 anys, va deixar la Rússia nadiua per instal.lar-se a Alemanya, país d'adopció ideal, en aquell temps de grans aventures pictòriques, perquè el jove Alekséi trobés l'ambient idóni, al costat d'altres pintors russos que també s'hi havien establert, per pintar amb la llibertat que el seu esperit li exigia, trobant, en la força contundent del color, la font primera del seu univers plàstic.




Alekséi von Jawlensky havia rebut certa instrucció militar, però, tot visitant l'Exposició Mundial de Moscou de l'any 1880, va descobrir, encantat, la seva veritable vocació artística.




Cavalcant amb els seus companys d'aventures plàstiques, en el context del Genet Blau i dels Quatre Blaus, Alekséi Jawlensky, va demostrar el seu talent pictòric en composicions de base figurativa que reproduïen paisatges i rostres humans de perfils redibuixats per l'energia desbordada del color, primer en estructures de límits més clàssics, per assimilar, posteriorment, la subtilesa formal del cubisme, tot depurant forma i color, fins als seus esquemes més essencials.





Mentre jo proclamo habitualment que algun dia m'agradaria pintar la vida amb els colors que li corresponen, d'altres pintors, com Alekséi von Jawlensky, ja ho van aconseguir en el seu temps, en quadres que ara jo contemplo amb gran amb admiració i una certa enveja, tot i que mai no els voldria copiar, entre d'altres coses, perquè les imatges que generen formen part del meu propi patrimoni artístic, des que les vaig començar a conèixer fins avui mateix, que les torno a mirar amb gran plaer, com espero que també et passi a tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada