Cercar en aquest blog

dijous, 1 de març del 2012

Benito Quinquela


L'argentí Benito Juan Martín, es va convertir en Benito Quinquela Martín, quan, 7 anys després de ser abandonat per la seva mare, tot just acabat de néixer (l'1 de març de 1890), a la Casa dels Nens Expòstis de Buenos Aires, va ser adpotat per la família Chinchella, de la qual va rebre el seu nou cognom, tot i que en la forma fonètica italiana de Quinquela, i la seva primera experiència laboral com a treballador, primerenc, a la carboneria familiar, traginant sacs de carbó, amunt i avall, a llarg de tota la jornada.
 



Després, quan ja va descobrir, espontaniament, les seves inclinacions pictòriques, convertint-se en un artista de formació autodidàctica, va reproduïr tota la duresa del món laboral que havia conegut de petit, i que ara trobava en els ambients habituals dels ports marítims, a la portuaria La Boca, on la bellesa, si existia, era només la que desprenia l'home treballador, en contacte amb un mar, un cel, la terra i els vaixells, només pensats com a escenaris de gestes laborals, tot i la dimensió estètica que podien posseir de manera intrínseca.


Tot i la seva trista i solitaria infantesa, reclòs en orfenats, i més enllà de la duresa de la vida laboral que va conéixer després, Benito Quinquela va saber tenir sempre un caràcter alegre i compassiu, mantenint, habitualment, un comportament personal amable, sensible, a la vegada, als problemes de caràcter social, contra els quals també va lluitar, destinant part dels seus guanys pictòrics, a la construccció d'una escola-museu en el seu barri, la pintura acolorida de les cases del carrer conegut com a "Caminito", tot prenent el nom d'un tango que en parlava, i molts altres equipaments de serveis per a la comunitat.




L'any 1974 es va casar, per primera vegada (tenia 84 anys) amb la seva secretària de tota la vida, Alejandrina Marta Cerruti, que, 3 anys més tard, quan en Benito va morir a causa d'una complicació cardiaca, va heretar tots els seus bens, ja que era la seva única hereva.


El mateix Benito, una anys abans de morir, preparant ja el viatge final, va construïr la seva pròpia caixa mortuòria, i va pintar, a la part exterior de la tapa, una escena del port de La Boca, i a l'interior, la bandera argentina, símbol de la pàtria estimada.


Tot i el seu amor per la pàtria, els crítics coètanis del país, no van ser gens amables amb la seva obra, per culpa de l'origen autodidàctic de la seva formació, i per fer servir, habitualment, l'espàtula revolucionaria i no el clàssic pinzell, cosa que no va poder evitar, sortosament, que el poble l'estimés, i que a l'Argentina tingui un paper important per la seva personal visió plàstica dels ambients densos dels seus ports marítims en la seva dimensió mes industrial.

http://es.wikipedia.org/wiki/Benito_Quinquela_Mart%C3%ADn

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada