Segurament el nostre coneixement de la vida i de tot el que l'envolta milloraria molt si sabèssim, per exemple, com jo acabo de saber ara mateix, que el pintor i poeta ucraïnès Taràs Shevchenko, el fundador de la literatura moderna ucraïnesa i el gran visionari de la Ucraïna moderna, nascut en el si d'una família de servents, va aconseguir ser un home lliure quan, l'any 1838, alguns dels seus amics van pagar la quantitat de 2.500 rubles al seu amo i senyor.
S'ha de dir també, fent honor a la veritat, que quan en Taràs va quedar orfe, als 11 anys (havia nascut el 9 de març de 1814), el citat amo i senyor, detectant el talent que el xicot demostrava per a la pintura, el va portar a Vilna i a Sant Petersburg, perquè pogués rebre les adequades classes de pintura, que encara hi ha classes i classes!
Que tenia talent per a la pràctica de la pintura es va veure immediatament quan Taràs Shevchenko va començar a guanyar, progressivament, medalles de plata, per la qualitat de les seves pintures, obtenint-ne fins a tres, l'última d'elles pel quadre "La gitana llegint la sort".
La vida de Shevchenko va pivotar entre la literatura i la pintura, amb resultats interessants tant en un camp com en l'altre, tot i que la seva projecció política va ser més evident a través de la paraula que de la pinzellada, des que l'any 1840 va publicar "Kobzar" la seva primera col.lecció de poesia, i, l'any següent, el seu poema èpic "Haidamaky" sobre el moviment camperol ucraïnès contra la noblesa polonesa.
Els èxits aconseguits li van permetre viatjar, ja com a home lliure, a la seva estimada Ucraïna, comprovant, en viu i en directe, les difícils condicions de vida dels camperols, a la vegada que captava els seus perfils en l'àlbum "Ucraïna pintoresca".
Taràs Shevchenco va lluitar al llarg de tota la seva vida, amb la força de la paraula, complementada per l'encant de la seva pintura, per aconseguir la reforma radical de l'Imperi Rus i la llibertat de la seva terra d'origen, Ucraïna, tot recuperant una cultura pròpia que disposava també d'una llengua que, fins aleshores, havia estat considerada com un dialecte del rus. Et sona, d'alguna manera, tot això?
Debilitada la seva salut, pels anys d'exili al quals va ser condemnat, prop dels Urals, per la seva actitut radical, Taràs Shevchenko va morir finalment el 10 de març de 1861 a Sant Petersburg, tot i que les seves restes mortals, reposen, com ell havia desitjat sempre, a la seva terra nadiua, en punt de veneració, gairebé sagrada, per a tots els seus compatriotes, i punt d'interès humà per a una persona com jo, que l'observo, en la distància, des de la meva pròpia dimensió cultural.
http://es.wikipedia.org/wiki/Taras_Shevchenko
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada