Després d'un temps d'una certa inactivitat creativa, tot i que no abandono la pràctica d'aquest blog, ni la del facebook, amb la incorporació diària dels meus dibuixets habituals, dels meus comentaris, de les meves reflexions constants, i de les meves queixes existencialistes sistemàtiques, demà, dissabte 21 de maig, mostraré la meva obra plàstica a la II Fira d'Art de Tarragona, que ocuparà, des de les 10 del matí a les 9 del vespre, un fragment de la seva Rambla Nova, amb els treballs originals, en dibuix, pintura i collage, de 52 artistes que, com jo, desafiem la crisi per amor a l'art i perquè ens surt dels pinzells!
De les diverses exposicions i fires que van ocupar part important de la meva activitat artística al llarg de tot l'any passat, he reunit un bon nombre d'obres, una selecció de les quals presentaré en aquesta fira tarragonina, si el temps i, sobretot el vent, ho permet, a la vegada que, com a homenatge particular al Dia del Llibre, he dissenyat uns quants punts de llibre, amb la imatge d'aquests ulls, que tant m'agrada treballar en els meus rostres pintats, i que, en aquest cas, són, sobretot, lectors, acompanyats, per si la cosa no quedava prou clara, del lema: "Sóc allò que llegeixo".
Ja sé que no sóc només "allò que llegeixo", perquè també sóc "allò que veig", "allò que toco", "allò que escolto", "allò que oloro"...i, per què tots aquets altres "allòs" que sóc, puguin ser, també sóc "allò que menjo", activitat sense la qual cap de les altres serien possibles, però, més enllà d'aquesta necessitat física essencial, un dels aliments que més enriqueixen la nostra experiència de vida és, sens dubte, la lectura, aquesta gran amiga que ens acompanya quan ens fallen els amics humans, i a la qual podem recòrrer quan ens vagi bé, sense cap tipus de compromís, més que el que a nosaltres ens agradi d'establir, quan, com i durant el temps que vulguem, perquè ella sempre serà allà, esperant-te, oculta en el llibre que reposa, fidel, a la teva tauleta de nit.
Confesso també que, actualment, no llegeixo gaires llibres, tot i que llegeixo diariament el periódic i rebo molta informació a través d'internet, però, abans, ho havia fet molt, de petit, per plaer i afany de coneixement, i, ja en la meva llarga etapa professional, per les implicacions de la meva feina, entre l'obligació i el gust habitual per a la pràctica de la lectura.
Com els estrats geològics, tot el que hem anat llegint, s'ha anat distribuïnt pel nostre cos, des dels peus al cap, ordenant, tot i el caos final, les nostres emocions i la nostra capacitat d'entendre una mica més la vida tot i no entendre-la en la seva essencialitat, gràcies, sobretot, a la multitut de llibres llegits que, més que donar-nos respostes, han obert la nostra ment a la reflexió constant sobre el fet de viure, acumulant en la nostra sensibilitat, quantitat d'enigmes que fan que l'existència sigui una aventura digne de viure, tot i el desencís emocional que, habitualment, l'acompanya.
Tot això justifica plenament el lema "Sóc allò que llegeixo" dels meus modestos punts de llibre, preparats per a la II Fira d'Art de Tarragona, amb el meu homenatge implícit, en la seva dimensió plàstica, al llibre i a la lectura, tot i que, de la mateixa manera que deia, ahir mateix, que "cap obra d'art no justifica la mort d'una persona", també dic avui que, tot i que el llibre pugui arribar a ser aquest amic ideal i incondicional, prefereixo l'amic humà autèntic, encara que pugui semblar molt menys interessant que aquella lectura fantàstica, i tot i que no sempre estigui a la teva disposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada