Cercar en aquest blog

dimecres, 25 d’abril de 2012

Karel Appel

Tot i que el seu pare, perruquer, va voler fer servir les seves tisores per retallar les seves nobles aspiracions artístiques, Karel Appel, va aconseguir matricular-se a l'Acadèmia de Belles Arts d'Amsterdam, per arribar, finalment, a donar sentit a una passió per a la pintura que ja havia començat a manifestar, a la pràctica, quan tenia 15 anys, convertint-se, amb el temps i un pinzell, en el pintor holandès més important de finals del segle XX, com a hereu natural de tota la rica tradició pictòrica expressionista del nord d'Europa.











Christian Karel Appel (Karel Appel) va néixer a Amsterdam, un 25 d'abril, com avui, però de 1921, i va morir el 3 de maig de 2006, a Zuric, després d'haver projectat la seva visceralitat plàstica arreu del món, a partir de la força expressiva d'unes imatges que, tot i la seva connexió amb l'abstracció, en context de violent cromatisme informalista, permetien identificar les persones, els animals i els paisatges que poblaven la imaginació de l'artista, mostrant, a la vegada, l'essència peturbadora de la vida, amb grafisme naïf i intocada tendresa infantil.


 

Amant primerenc de l'obra de Picasso, Matisse i Dubuffet, per les seves connexions amb l'art primitiu i l'estètica infantil, tot i la saviesa madura del seus continguts, Karel Appel, va construïr les seves primeres obres i l'arquitectura essencial d'un pensament i d'una manera de fer que van trobar el seu espai natural en el context del Grup Experimental Neerlandès i, posteriorment, en el significatiu grup CoBrA, del qual en va ser membre fundador i representant fidel al llarg de tota la seva vida, d'acord amb la seva pròpia convicció que representava la projecció dels seus ideals pictòrics i personals, a la recerca de l'expressió oculta i més sincera de la vida, gràcies a una grafia salvatge i a un color esclatant.




L'agressivitat implícita de la seva obra i el seu caràcter violent, de denuncia explícita de la violència humana, li van crear alguns problemes, com quan el seu mural de la cafeteria de l'Ajuntament d'Amsterdam va restar 10 anys cobert per un paper pintat, per, segons van argumentar els funcionaris municipals, no ferís la sensibilitat de la gent, motiu per al qual, l'artista, realment ferit per aquell atemptat a la seva llibertat d'expressió, s'en va anar a París, començant, justament, la seva etapa creativa més fructífera, i projectant també la seva obra arreu, en viatges als Estats Units, Mèxic, Brasil i Iugoslàvia, per fixar, finalment, la seva residència entre Nova York i Florida.













Karel Appel, ens va deixar definitivament, a Zuric, quan tenia 85 anys, amb el reconeixement universal dels valors de la seva obra, la Legió d'Honor francesa, l'essència primitiva, a l'hora que madura, de la seva pinzellada, i la convicció que l'energia i l'espontaneïtat són més importants que la racionalitat i el disseny, tot i que jo, visceral quan pinto, raono i dissenyo, amb seriositat constatable, els continguts literaris i gràfics del meu blog i, per extensió, de tota la meva vida, tot i que no sempre m'agradi el seu resultat.



http://es.wikipedia.org/wiki/Karel_Appel

Cap comentari:

Publica un comentari