Cercar en aquest blog

dilluns, 9 d’abril del 2012

Xul Solar

A l'Argentina el pintor Xul Solar va brillar amb llum pròpia des que va començar a mostrar publicament les seves habilitats lingüístiques, musicals i pictòriques, fins que va morir a Tigre, Buenos Aires, un 9 d'abril, com avui, tot i que de 1963, tancant, d'aquesta manera, un excèntric recorregut vital que havia començat, amb el seu naixement, a San Fernando, Buenos Aires, el 14 de desembre de 1887.




El pare, d'origen alemany nascut a Riga, i la mare, d'origen genovès, van facilitar molt el camí del jove Oscar Agustín Alejandro Schulz Solari (Xul Solar) cap al coneixement de les llengües, fins al punt que va arribar a expressar-se en 10 idiomes, a la par que va ser el creador d'una mena de pan-llengua que condensava totes les llengües de la Terra, de la mateixa manera que va inventar el criollisme com a forma original d'alfabet pictòric, així com també va omplir tots els seus quadres d'elements gràfics susceptibles de ser llegits d'acord amb un codi que només la teva imaginació i el coneixement de la seva obra et poden desvelar.





Format a Buenos Aires en disciplines tan diverses com ara la literatura, la poesia, la música i la pintura, el jove Oscar va voler viatjar cap a Hong-Kong, a la recerca d'horitzons llunyans, però l'atzar va fer que el vaixell que el conduia el deixés a Londres, des d'on va començar una aventura europea que va durar 12 anys, passant per diverses ciutats, entre les quals Turin, on va descobrir l'encant de l'expressionisme figuratiu, i París, on, en contacte amb les fantàstiques avantguardes històriques, es va amarar de pintura, a l'hora que adoptava el nom de Xul Solar, per al qual ja s'ell coneixeria sempre més.




En Xul va ser un pintor de formació autodidàctica i un home savi, gràcies al seu interès per temes tan diversos com ara la religió, l'astrologia, les ciencies ocultes, la llengua i la mitologia, que, finalment, van ser el substracte conceptual d'un univers pintat de caràcter poètic i metafísic, connectat directament amb els astres i les estrelles i amb tota la força oculta de la seva llumonositat.





Jorge Luis Borges va contribuïr molt a la popularitat del seu amic Xul Solar, perquè sempre parlava d'ell com d'un home singular i irrepetible, destacant-lo més per la seva aportació intel.lectual general que per l'encant de la seva pintura que, de fet, mai no va ser del tot entesa pels seus coetanis.










Xul Solar és, realment, una figura única de la plàstica argentina, sense ascendents ni descendents, amb una bona producció pictòrica, plena de significats màgics, part de la qual, pots contemplar en aquest blog o, de manera més directa, si visites el Museu Xul Solar, ubicat a la casa on vivia, al Barri Nord de Buenos Aires, on els colors de la vida que va pintar esperen, intactes, la teva mirada.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada