Cercar en aquest blog

dijous, 24 de maig del 2012

Aleksèi Savràsov

 
Aleksèi Savràsov va morir el 8 d'octubre de 1897, alcoholitzat i deprimit, després que la mort de la seva filla, l'any 1870, i una certa insatisfacció amb la seva carrera pictòrica, l'aboquessin a un abisme del qual ja no va poder sortir-se'n, tot i els esforços de familiars i amics, que van intentar, per tots els mitjans, que superés aquella situació que, finalment, va acabar amb la seva vida, abandonat, al cap i a la fi per gairebé tothom, excepte pel porter de l'Escola de Moscou, on s'havia format i on havia donat excel.lents classes de pintura, i per Pàvel Tretiakov, fundador de la Galeria Tretiakov, que van ser les dues úniques pesones que van assistir al seu funeral.


 







Aliè al seu tràgic  final, Aleksèi Kondràtievitx Savràsov, neixia un 24 de maig, com avui, però de 1897, en el sí d'una família de comerciants, demostrant, molt aviat, les bones aptituts naturals per al dibuix que després perfeccionaria a l'Escola de Moscou (de pintura, escultura i arquitectura), interessant-se, principalment, per la pintura de paisatges en la seva dimensió més emocional, arribant a ser el creador d'un nou estil de paisatgisme pictòric conegut pel nom de "paisatge líric", que accentuava aquesta dimensió espiritual de la realitat fins a convertir-la en l'expressió més directa dels sentiments més íntims de l'artista.

 
El quadre "Les graules (grajos) han tornat", és, segons els crítics, l'obra més significativa d'aquest nou "paisatgisme líric" creat per l'Aleksèi, i, sens dubte, la que li va donar la fama, amb la seva sensible manera d'explicar, al bell mig d'un paisatge despullat, amb només quatre referències arquitectòniques, el pas màgic de l'hivern a la primavera, representat per aquests ocells que tornen a casa, seguint senzillament, els seus cicles naturals de vida.








Aleksèi Savràsov també va tornar a casa desprès de fer alguns viatges per Europa, com quan va ser a Anglaterra amb motiu de l'Exhibició Internacional de 1860, un esdeveniment que el va impactar especialment, afirmant, després, que cap acadèmia en el món no podria fer avançar un artista com ho havia aconseguit aquell enorme espectacle cultural.



  
Com els ocells, els paisatges lírics d'Aleksèi Savràsov han tornat avui al meu blog, convertit, ara, en niu acollidor de la seva turmentada ànima, al bell mig d'un isolat capvespre primaveral, tan intens com els que van contemplar els seus ulls sensibles, més d'una vegada, al llarg de tota una existència de nítids perfils russos, amb Arc de Sant Martí inclòs, com el que va il.luminar l'humit cel de Sant Pol, ara fa un parell de dies, amb la seva fantàstica corbatura policromada d'unió natural entre el cel, el mar i la terra...i la meva emoció, que, segurament, és també la teva.



2 comentaris:

  1. Del alma....ves com ahora mi blog se ha portado bien y ha permitido tu comentario. Bienvenido (el comentario) y bienvenida (tú) a mi paisaje de palabras y algunas imágenes, para dar color a la vida.

    ResponElimina