Cercar en aquest blog

dimarts, 15 de maig del 2012

Austin Osman Spare

Austin Osman Spare (Londres, 31 desembre 1888-15 maig 1956) va tenir el món als seus peus quan, als 22 anys ja havia exposat a l'Acadèmia Reial de Londres, provocant, per la seva genialitat natural, gran admiració entre el públic i els comentaris més elogiosos de la crítica especialitzada, però els seus components màgics i ocultistes, i el seu caràcter esquerp, de rebuig dels convencionalismes, el va convertir en un ésser solitari i miserable, que va malviure tota la seva vida, en condicions d'extrema pobresa, fidel, això sí, a les creences que la seva pròpia religió l'imposava.





L'Austin va sentit interès per a l'ocultisme quan, abans de dedicar-se a pintar i a escriure, va treballar, durant un temps, com a artesà vitraller, convertint-se amb el temps, en un dels artistes que millor han sabut combinar art i màgia, fins al punt que la seva obra, amb gran contingut esotèric, no s'enten sense tenir en compte aquests dos components essencials, que s'alimenten entre sí, alimentant, a la vegada, el món personal i creatiu de l'artista.


Austin Osman Spare (AOS), va pertanyer a diverses societats ocultistes i va defensar les seves creences a través de la paraula i de la imatge, a partir de la seva teoria de Zos i Kia, segons la qual Kia era una mena de buit o Tao, identificat amb el fluir de la vida que, finalment, es manifestava en l'èsser o Zos, en una pràctica creativa basada en l'automatisme que, fugint de la consciència, explorava les possibilitats d'expressió lliure del subconscient, de la mateixa manera que farien, una mica més tard, els surrealistes.


L'any 1941 un incendi va destruïr el seu estudi, paralitzant-li, a la vegada, les mans, tot i que, sortosament, posteriorment va poder recuperar la seva mobilitat i la possibilitat de tornar a pintar, encara que ho va fer, aleshores, en un soterrani, sense llit i envoltat de gats.


L'any 1936 Hitler va pretendre que Austin el retratés, però l'artista s'hi va negar, dient, entre d'altres coses, que si Hitler era un superhome, deixés que ell seguís sent, per sempre, un animal.




Sorpresa va causar, entre la societat anglesa del moment, que aquell jove ple de talent i possibilitats de fama i d'èxit, es convertís en un obscur defensor de certes pràctiques ocultes, que, finalment, i per voluntat pròpia, el van ocultar, fent-lo desaparèixer, per art de màgia negra, del món visible, tancat en el seu pobre espai de treball, mentre seguia, indiferent, un camí que, la mort, va truncar, el 15 de maig de 1956, aprofitant, fins que va poder, l'energia dels esperits dels artistes morts que l'ajudaven a crear la seva pròpia obra, lliure i original.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada