Cercar en aquest blog

diumenge, 13 de maig del 2012

Braque i Trampedach

 











 
Com si d'una clàssica composició cubista es tractés, combino, avui, de manera excepcional, dos  artistes en un sol blog, i no estic boig, perquè, tant l'un com l'altre, van nèixer un 13 de maig, el francés Georges Braque, de 1882, i el danès Kurt Trampedach, de 1943, perquè els dos han treballat la pintura i l'escultura, tot i que amb estils diferents, i, finalment, perquè, per motius també diversos, els seus móns iconogràfics , amb la filosofia de vida que els justifica, tant en un cas com en l'altre, m'han resultat especialment atractius.





Georges Braque (Argenteuil-sur-Seine, 13 maig 1882-31 agost 1963), va ser, amb Picasso i Gris, el creador del cubisme i qui millor va saber desenvolupar aquest llenguatge, que tant ha marcat el camí de la plàstica contemporània, en una primera fase de pocs tons cromàtics en superfícies de plans agulars superposats, una segona (cubisme analitic), de descomposició formal i indefinició figurativa, i una tercera fase (cubisme sintètic) d'unitat cromàtica.



 

Braque va completar la seva formació a París, molt influït, primer per l'esclat cromàtic fauvista i, després, per la sensibilitat pre-cubista de Cézanne, pintant, als inicis, paisatges linials a l'Estaque, ens els mateixos ambients naturals que va conèixer el mateix Cézanne, rebent, doncs, de manera vivencial, la seva energia, en atmosferes geogràfiques coincidents, per canviant, progressivament, el seu estil cap al llenguatge plenament cubista, sobretot després de conéixer Picasso, quan aquest acabava de pintar les seves famosíssimes senyoretes d'Avinyó, experimentant, després,  fins a les seves últimes conseqüencies, i mès que cap altre artista, les possibilitats expressives del nou estil pictòric.




Ferit de gravetat durant la Primera Guerra Mundial, Braque va enfosquir, de retorn a casa, tant la seva paleta, com els seus temes, limitant-se a pintar, gairebé de manera exclusiva, sobretot després de la Segona Guerra Mundial, les seves conegudes natures mortes, sempre que les malalties, constants, ho permetien, fins que va morir, tot i aquesta complicada circumstància, als 81 anys.




 
Per la seva banda, Kurt Trampedach (Hillingdon, 13 maig 1943) s'ha convertit en un dels pintors i escultors danesos més famosos del la segona meitat del XX, des que ja, als 18 anys, la Galeria Nacional d'Art li va comprar una de les seves primeres obres, com farien després, al llarg del temps, les pinacoteques daneses més importants, que conserven les seves millors obres, tant en pintura com en escultura.


 

Trampedach va convulsionar el seu entorn cultural, a partir dels anys 60, amb un estil figuratiu de temàtica fosca i compromesa amb l'essència existencial de la vida, hereva, tant de la tradició plàstica nòrdica, com  del patrimoni pictòric universal, amb Rembrandt i Goya, com a referents immediats.


 












 
Kurt Trampedach, que va deixar Dinamarca, per moure's pels Estats Units, fixant finalment la seva residència a Sare, al País Basc francès, continua desenvolupant la seva personal figuració, fent-se més autoretrats que qualsevol altre artista, per mostrar-se, i mostrar publicament, els rostres del seu propi esperit convuls, al llarg de les diverses etapes de la seva vida, de la mateixa manera que retrata sistematicament, i exclusivament, la seva dona, compartint amb ella, la projecció pictòrica de les seves més íntimes sensacions, de la mateixa manera que les congela, amb sorprenent realisme, a través de les seves escultures.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada