Amb cognom tan significatiu com "Beaux", que hauria resultat encara més definitiu si hagués estat seguit d'un "Arts", Cecila Beaux es va convertir en una de les retratistes nord-americanes més famoses de tots els temps, per la seva gràcia natural captant els perfils de la classe aristocràtica, que, admirant el seu estil, la van ajudar a triomfar, encarregant-li moltes obres.
La Cecilia havia nascut a Filadelfia, Pennsylvania, l'1 de maig de 1855, i va morir a Green Valley, als 87, anys, el 7 de setembre de 1942, després d'haver reduït drasticament la seva intensa producció pictòrica des de l'any 1942, quan, passejant per París, va quedar invàlida en trencar-se accidentalment el maluc en una caiguda, aparentment, sense conseqüencies greus.
Cecilia Beaux va ser la filla menor d'un matrimoni format per un pare fabricant de seda i d'una mare mestre, que va morir poc després del part, deixant la seva educació, i la de seva germana, en mans de l'àvia i de les ties maternes.
De manera espontània, als 16 anys, la Cecilia va començar a sentir clares inclinacions artístiques, rebent, immediatament, lliçons d'art amb mestres diversos , amb primeres produccions personals centrades en l'art decoratiu i en petits retrats, a la vegada que sobressortia com a il.lustradora científica, tot fent precisos dibuixos de fòssils.
L'èxit de les seves primeres exposicions locals li van permetre pensar que París era el seu destí natural, i cap allà va marxar, per continuar el seu porcés de formació amb mestres diversos i diferents acadèmies, prenent, des d'aleshores, la decisió de convertir-se en pintora de retrats.
Quan va tornar a casa, l'any 1889, Beaux va començar a pintar retrats de gran estil de membres de la família de la seva germana i de l'elit de Filadelfia, amb resultats òptims, convertint-se, entre altres coses, en la primera dona que va tenir una posició acadèmica regular a l'Acadèmia de Pennsylvania, on va ensenyar dibuix i pintura durant els següents 20 anys.
La fama aconseguida la va portar, posteriorment, a Nova York, on va continuar la seva carrera de retratista d'exit, manifestant una sensibilitat especial quan els models eren nens, i arribant, entre una cosa i l'altra, a ser considerada per Eleanor Roosevelt, com la dona nord-americana que més havia contribuït a enriquir la cultura mundial, pels seus clients, com la pintora que millor els va saber immortalitzar amb els seus pinzells, i per a nosaltres, ara i aquí, com el retrat precís d'una època que, tot i ser ja una mica llunyana, encara té connexions clares amb la nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada