Cercar en aquest blog

dimarts, 22 de maig del 2012

Hubert Robert

El pintor i gravador francès Hubert Robert (París, 22 maig 1733-15 abril 1808) ha passat a la història com a un dels més genuins representants de la pintura de "capricci" (capricis o caprichos) que no són altra cosa que pintures de paisatges marcats per la presència de ruïnes clàssiques de perfil fantàstic, tot i la fidelitat realista del seu dibuix, tan precís que, ens podria fer pensar que es tracta de documents arqueològics d'indubtable fidelitat, quan són, de fet, aquelles visions romàntiques de l'existència que tan van estar de moda durant el regnat de Lluis XVI. a partir de l'interès per la sensibilitat italiana, d'on sorgien, aleshores, les pautes més clares del més subtil comportament artístic i cultural.
 




En Robert també va anar a Itàlia, en viatge oficial de formació, passant 11 anys, com a jove artista, a l'Acadèmia Francesa de Roma,  guanyant-se ja la vida fent obres especialment pensades pels afeccionats que estaven de pas per la ciutat.





Va ser en aquell temps quan se li va despertar l'interès estètic per l'antiguitat clàssica, gràcies, tant a un petit viatge cap a les ruïnes de Pompeia, com a la seva relació habitual amb d'altres artistes joves del cercle de Piranesi, capdavanter d'aquesta pintura dels "capricci", farcida d'aquelles ruïnes romàntiques que Robert Hubert va desenvolupar de manera tan signficativa que s'el va arribar a conèxier com a "Robert de les ruïnes", sobre les quals va aixecar el seu propi imperi artístic, tornant a París, amb tal quantitat de dibuixos prepataroris, que va tenir la feina assegurada fins al final del seus dies.
Un final que podria haver estat dramàtic quan va ser condemnat a mort durant la Revolució Francesa, fugint de la guillotina per una feliç (per a ell)  errada humana que va significar l'execució d'un altre presoner, en lloc de la seva, com estava previst, sent finalment alliberat després de la caiguda de Robespierre, amb temps de vida prou llarg encara, per continuar fantesajant plasticament sobre la realitat arqueològica del passat, dissenyant jardins de gust romàntic i decadent, en el present, i participant, també, en la creació de, l'aleshores, nou museu nacional, en el Palau del Louvre que, justament, conté 9 de les seves peces més significatives, d'una extensa producció pictòrica dispersa arreu.

Les aventures personals d'Hubert Robert i la seva romàntica visió plàstica de la vida, van fer d'ell, un home de tracte agradable i un pintor de reconegut prestigi, gràcies a la vivesa de les seves composicions i a la gracia d'haver sabut connectar la realitat del present amb una certa visió fantàstica del passat, quan la imaginació dominava el necessàri treball científic que, temps després, posaria les coses al seu lloc, acabant, naturalment, amb aquella visió romàntica de l'existència que  tenia, també, el seu encant, tot i la falsedat dels seus perfils.



http://es.wikipedia.org/wiki/Hubert_Robert






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada