Cercar en aquest blog

dissabte, 19 de maig del 2012

Jacob Jordaens

El 18 d'octubre de 1678 moria a Anvers, on havia viscut sempre, des del seu naixement, el 19 de maig de 1593, Jacob Jordaens, el gran dibuixant, pintor i gravador barroc flamenc, i l´'ultim gran mestre de l'època en els Paísos Baixos, després de la mort de Rubens i Van Dyck.


Jacob Jordaens va ser el fill primogènit dels 11 que van tenir els seus pares, i la seva formació primera va correspondre al  bon estatus social i econòmic de la família d'un ric mercader de lli, que va poder facilitar als seus fills el domini de la gramàtica, el coneixement del francès i la informació adequada sobre mitologia i religió, primer, catòlica, i després, protestant.

Amant natural del dibuix i l'aquarel.la, les seves primeres obres van ser, fonamentalment, dissenys per a tapissos, tan populars aleshores, per entrar ja, posteriorment, en el món de la pintura a l'oli, responent als encàrrecs que rebia per retratar mecenes, personatges poderosos i membres de les corts europees, a la vegada que desenvolupava tot un imaginari pictòric personal de temes mitològics, al.legorics i religiosos, que mai no van fer ombra a les seves conegudes composicions costumistes, de caràcter divertit i distès, per les quals s'el reconeix universalment.



Personalment m'ha divertit, de manera especial, el quadre del Sàtir i el camperol, sobretot per la moralina que amaga sobre la dualitat de l'esperit humà, ja que explica la història de la trobada entre un Sàtir i un home, que, davant la sorpresa del Sàtir, bufa, una primera vegada, per escalfar-se les mans, i una segona, per refredar el menjar que han de compartir, provocant la indignació del Sàtir, que rebutja immediatament la possible amistat amb una persona que fa servir la seva alè per a dues finalitats  tan oposades.



També m'ha interessat, per la part de Taure que em pertoca, la composició que presenta un personatge femení nu sobre un toro, que, tant podria correspondre al tema recorrent del Rapte d'Europa, com, i sembla que és la més encertada, a l'al.legoria d'abril, amb el toro-Taure, i la dona-Flora, deesa de la Primavera, al costat de Ceres, la divinitat de l'Agricultura, i Sileni, l'instructor i conseller de Bacus, coincidint, amistosament, al llarg d'un enuvolat capvespre primaveral.



Jacob Jordaens va ser un home amant de la seva cultura i d'Anvers, la seva ciutat nadiua, que no va abandonar mai, ni per fer el viatge, habitual en aquell temps, cap a les fonts de l'art italià, clàssic i renaixentista, tot i que les va conèixer per mitjà de làmines, des de casa seva, en un còmode ambient familiar i de treball, que va haver d'bandonar, definitivament, quan la mort s'el va emportar el 18 d'octubre de 1678, per culpa d'una misteriosa malaltia endèmica, coneguda pel nom de zweetziekte o malaltia de la suduració anglesa, perquè va ser a Anglaterra on es va detectar per primera vegada,  provocada, segons sembla, pel virus hanta que transmeten els petits rosegadors, expandint-se, entre 1485 i 1551, per diversos països europeus, entre els quals, Flandes, aleshores territori espanyol, causant la mort, només a Anvers, de 400 persones, la majoria, homes, entre els quals, el nostre benvolgut Jacob i la seva filla soltera Elizabeth, que havia viscut sempre amb els pares.



 












Jacob Jordaens va ser un pintor de prestigi reconegudíssim a l'Europa del XVII, fins al punt que aconseguir treballar en el seu taller era la màxima aspiració de tots els joves pintors europeus de l'època, de la mateixa manera que ser retratat per ell podia arribar a esdevenir una vertadera experiència mística, tot i el to, sempre burlesc, que identificava  totes les seves obres, algunes de les quals, aporten llum, també plenament primaveral, tot i el seu habitual tenebrisme, al meu blog d'avui, prestigiant-lo eternament.




http://es.wikipedia.org/wiki/Jacob_Jordaens

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada