Cercar en aquest blog

dissabte, 12 de maig del 2012

Jean Dubuffet


Després de dubtar diverses vegades, dedicant-se, durant un temps a vendre vins, com a responsable del negoci del seu pare, Jean Dubuffet (Le Havre, 31 de juliol de 1901-12 de maig de 1985) es va arribar a converir en un dels pintors i escultors francesos més famós de la primera meitat del segle XX.





Instal.at a París, disposat a estudiar art en una acadèmia, ja va começar a dubtar de la qualitat de les ensenyances rebudes, abandonant la línia oficialista per observar amb interés creixent l'art dels infants, dels malalts mentals i dels presoners, en els qui es va inspirar per definir allò que ell va batejar amb el nom d'Art Brut, a la vegada que li va servir per construïr el seu propi món de personatges grotescos i , fins i tot, cruels, molt a prop, primer, del surrealisme, i, després, del la patafísica, o ciència patòdica dedicada a estudiar les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions, o, d'acord amb la pòpia traducció d'aquest terme grec, l'estudi d'allò que es troba al voltant d'allò que està després de la Física.




De camí independent, Dubuffet treballava l'oli sobre tela preparada amb sorra, quitrà i palla, aconseguint, d'aquesta manera, textures impensades.





A partir d'un moment determinat va reduir la seva paleta al vermell, negre, blanc i blau, creant, a partir d'aleshores, aquells personatges, primer pintats, i després, tridimensionals, amb poliestirè, pintat, posteriorment, amb vinils, que l'identificarien eternament.





Jean Dubuffet és un bon exemple que la llibertat creadora aconsegueix bons resultats quan l'artista és capàç de generar  un univers plàstic personal d'una gran solidesa, tot  i el seu caràcter fosc i recargolat, i, sovint, angoixant.

http://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Dubuffet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada