Cercar en aquest blog

dimarts, 15 de maig del 2012

Ladylike

Ladylike és el títol del quadre, fet amb la sang de l'exlider de The Libertines, Pete Doherty, i de la malaurada cantant Amy Winehouse, que va ser venut ahir, en subhasta, a la Galeria Cob de Londres, per 43.500 euros, gràcies a la popularitat de noms tan famosos, i de la gràcia particular d'en Pete, l'autor principal d'aquesta composició sanguinolenta, feta d'acord amb la tècnica de l'"esquitxada arterial", que consisteix en esquitxar la superficie de la tela amb la sang continguda en una xeringa, o en pintar-la directament amb el dit ensangonat, després d'haver-li  practicat el tall corresponent, perquè la sang flueixi de manera adequada i d'acord amb les propies palpitacions de l'artista.
 



Ladylike, que representa els dos cantants, units per una amistat tan particular com la que mantenien amb les drogues, formava part d'un lot d'objectes personals de Pete Doherty, que va ser subhastat entre el deliri dels seus fans que van poder obtar a quedar-se també els elefants de fusta que l'artista comprava habitualment per a la seva exparella, la model Kate Moss, que, pel que sembla, sentia una atracció especial per aquests animals.




Tot i que Ladylike és una peça única i  irrepetible i de culte etern per als seguidors d'aquestes dues figures del panorama musical contemporani, Pete Doherty n'ha fet d'altres, també amb la sang de la vida, i les ha mostrat en exposicions, una al parisenc districte de Montmarte, a la inauguració de la qual no hi va poder assistir, perquè estava engarjolat, i l'altre, no fa gaire, en aquesta mateixa Galeria Cob de Londres, amb el títol de "On the blood", generant gran espectativa i aconseguint, naturalment, satisfactòries vendes.





Els 43.500 euros aconseguits en la subhasta de Ladylike, patrimoni d'Amy Winehouse, sembla que han d'anar integrament a la Fundació Amy Winehouse, en la seva lluita contra els estralls de la droga entre els joves, en la seva tasca de suport als artistes, i en la seva ajuda als joves amb talent, tot i que la meitat dels beneficis haurien de correspondre a Pete Doherty, perquè també és seva una part de la sang que ha fet possible quadre tan especial.



 
Original és en Pete Doherty pintant amb sang, però no és l'unic, ni el primer, ni segurament l'últim artista que ha fet servir la seva pròpia sang com a pigment pictòric, com ha utilitzat, per exemple, Marco Evaristti, artista danès d'origen xilè, quan pintava persones mortes en accidents de trànsit a Tailàndia, o quan reclutava heroinòmans perquè pintessin quadres amb la sang malmesa per la droga, de la mateixa manera que jugava també amb la mort dels animals, quan va presentar una instal.lació amb 10 batedores Moulinex amb aigua i peixets de colors, convidant el públic a accionar-les per comprovar quantes morts es produien, en un salvatge espectacle que va provocar judici contra el director del museu que mostrava la peça, tot i que, finalment, va ser absolt, perquè el jutge va considerar que els peixets no havien patit gens perquè la seva mort havia estat instantània, acceptant, així, el caràcter purament artístic de la proposta.











També pinta amb sang l'artista romanès Constantine Talpau, oferint als turistes que passen per Transilvània, obres fetes amb sang de xai o amb sang pròpia, que mostra en la seva botiga "Taller Dràcula", amb la mateixa passió que va pintar, amb els seus globus vermells, la bandera romanesa, per animar la seva selecció de futbol, amb el lema "El futbol és la meva vida".

 

Relacionada amb la sang, tot i que no com a pigment pictòric, hem de considerar també l'obra de la sueca, d'origen ucraïnès, Nathàlia Edenmont, que sacrifica o mutila animals, com ara gats, ratolins o conills, per fer-ne estètiques fotogràfies, sempre 15 minuts després d'executar-los, perquè mantinguin la brillantor vital de les seves pupil.les.



Lliscant amb la sang que tenyeix ara de rigurós vermell aquest blog, que és més un blood que cap altra cosa, recordo també el banyolí Lluís Güell, artista polifacètic, creador d'ambients encisadors, com el del Café del Mar d'Eivissa, que, marcat per la malaltia, que finalment s'el va emportar l'any 2002, va fer molts col.lages, en les llargues etapes de convalescència hospitalària, amb la sang com a matèria primera, acompanyada  pels diversos objectes que poblaven aquell món de dolor que, maluaradament, també  forma part íntima de les vides de tots nosaltres, amb més o menys intensitat.
El meu vessant romàntic, o l'artisticament provocador, hauria volgut que escrivís aquest blog amb la meva pròpia sang, però la raó que també m'acompanya, m'ha aconsellat que fes les coses com sempre, i així les he fet, i aixi te les presento, tot i que sense la sang que continua fluïnt per les meves venes, res de tot aixó no hauria estat possible.


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada