Cercar en aquest blog

divendres, 4 de maig del 2012

Marc Sellarès

 



D'idees de bomber n'està plena la història de la humanitat, des que l'emperador Cèsar August va crear el primer cos especialitzat en aquesta noble i arriscada professió, tot i que, paral.lelament, també van apareixer els primers "incendiaris" oficials, que actuaven provocant el foc allà on interessés als poderosos del moment, per enriquir-los una mica més i per, aprofitant l'avinentesa, justificar la seva feina i allargar-la fins allà on fos possible, més o menys com ara, en situacions molt concretes, i lluny de la sensibilitat de la majoria dels autèntics bombers contemporanis.


Entenc que, tot i que sovint es fa servir de manera pejorativa, l'expressió "idees de bomber", es justifica per la capacitat que tenen aquests professionals per prendre decisions no planificades davant de les situacions imprevistes que crea el foc, en la seva imparable acció devastadora, en un context que té, tot i la gravetat de la circumstància, la seva poètica, tot fent coincidir, en un mateix escenari, els quatre elements o Esperíts Elementals,  que, segons els antics, definien l'univers: el foc, la terra, l'aigua i l'aire.





Marc Sellarès, com a caporal dels Bombers de Barcelona i artista plàstic, té el privilegi de fer coincidir en una mateixa sensibilitat, aquesta doble capacitat ideal, aplicable, tant a la seva professió de bomber, com a la seva passió d'artista plàstic, per resoldre situacions similars, tot i que, en el primer cas, s'hi jugi realment la pell, i que, en el segon, s'hi jugi, sobretot, l'emoció.





En Marc m'acaba de fer arribar imatges del seu "Autoretrat de l'accident", la peça que va començar a fer l'any passat, com a resposta emocional, necessària, per superar el dolor que va sentir quan un company seu, el bomber Pablo C, va morir dos mesos després de ser atropellat per una autoescala que li va provocar ferides greus i una aturada cardio-respiratòria ja irreversible.


L'impactant autoretrat va sorgir, com el foc, de manera espontània, per ser finalment el reflex emocional d'en Marc davant d'una situació límit que també podria haver viscut ell, representant-se amb protectora cuirassa de ferro, cobrint el seu cos amb pell de gallina, i posant dins del cap un cervell de pedra amb la inscripció del nom del seu fill, Guillem, el primer en qui va pensar quan va veure el company malferit.






He dit sempre que del dolor en sorgeix la bellesa més subtil, en qualsevol de les seves manifestacions, materials o espirituals, de la mateixa manera que de la cendra en reneix una nova energia de vida, com la que conté aquesta obra d'en Marc Sellarès, que malauradament, confirma, una vegada més, el meu pensament, tot convertint l'art en un dels camis més bells per sublimar el plor que la vida ens produeix, encarant, amb l'energia necessària, qualsevol nou foc que pugui encendre la nostra existència.



http://marcsellaresartistavisual.blogspot.com/

5 comentaris:

  1. Moltes gràcies per les teves sabies paraules..

    ResponElimina
  2. Buscades allà on les puc trobar i combinades amb una certa sensibilitat i molta disciplina! Gràcies.

    ResponElimina
  3. A pesar del horror la escultura es fantástica i fantasmagórica. Una experiencia terrible muy bien plasmada en esta potente escultura.

    ResponElimina