Cercar en aquest blog

dilluns, 7 de maig del 2012

Rafael Argelés

A 238 dies per què s'acabi aquest any 2012, que corre tan ràpid com una pinzellada d'acrílic sobre tela, assecant-se amb la mateixa immediatesa, tot esperant la pinzellada següent, rellisco avui sobre la vernissada superfície pintada dels quadres del gadità Rafael Argelés Escriche, pintor de factura realista, nascut a Algesires (Illa verda, en àrab), en un 7 de maig, com avui, tot i que de 1894, el mateix dia, però de 1986, que el Barça perdia una Copa d'Europa davant de l'Steaua de Bucarest, per culpa del porter Helmut Duckadam, que va parar 4 penals als decebuts jugadors blaugranes, confirmant, d'aquesta manera, que la solitud de l'ariet davant del porter, és tan evident, com la del pintor davant de la tela verge, emmarcada, exactament igual, com si d'una porteria es tractés, amb l'obligació, en els dos casos, de perforar-la, tot i que amb la pilota, el primer, i amb els pinzells, el segon.











Decebut també pels sagnants esdeveniments de la Guerra Cívil Espanyola, en Rafael va optar per emigrar a l'Argentina, país que ja havia visitat poc temps abans, i on s'hi havia casat amb Marta Domínguez (La Gaucha), després de viatjar per diversos racons del món, com ara el Marroc, França, el Brasil, l'Uruguai, i Itàlia, pais on hi va arribar per ampliar coneixements artístics, gracies a una beca que va obtenir pels seus brillants resultats a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando de Madrid, ciutat on la família s'hi havia instal.lat, per la mort del pare, militar, quan ell tenia només 6 mesos d'edat.






 
Amb una capsa de colors, com a matèria primera, i la seva sensibilitat natural, com a força primigenia, Rafael Argelés, va demostrar, des del començament i al llarg de tota la seva vida de pintor,  la seva saviesa artística amb una pintura afable, a l'hora que enèrgica, com el seu caràcter, obtenint premis i guardons diversos, la bona acollida general de la seva obra, i l'admiració particular de la seva terra d'orígen, on, perdut, més o menys, l'olor del rastre de la sang i el soroll del combat, va tornar per exposar en diverses ocasions, tot i que, finalment, va morir l'any 1979, a la seva casa de Buenos Aires, amb la satisfacció d'haver fet la feina ben feta, tot captant la realitat de la vida allà on la va viure, a prop de la gent, tot fugint, però, dels llocs comuns, creant les seves atmosfères particulars amb la gracia corresponent al gran mestre del realisme espanyol que va ser.



http://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Argel%C3%A9s

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada