Cercar en aquest blog

divendres, 25 de maig del 2012

Rosa Bonheur

 









Marie Rosalie Bonheur, coneguda professionalment com a Rosa Bonheur, va ser la primera dona artista, tot i la seva condició d'homosexual, que va aconseguir la Legió d'Honor, l'any 1865, gràcies als èxits que havia obtingut, a França i arreu, per la seva pintura de ben definits perfils realistes i temàtica, fonamentalment, animal, domèstic o salvatge.
 



Rosa Bonheur, que havia nascut a Burdeus el 18 de març de 1822, va rebre les primeres lliçons de pintura, i l'empenta necessària per enfocar amb claredat la seva professió artística, del seu pare, el pintor Raymond Bonheur, en un context familar benestant, tot i que la Rosa sempre havia fantasejat amb la possibilitat que fos de llinatge noble, i que per les seves venes corria sang blava, ja que no sabia res del seu avi matern, quan en realitat es tractava del ric comerciant Jean Baptiste Dublan de Lahet, el seu protector, que va adoptar la seva mare quan, en realitat, era el seu vertader pare, i per tant, l'avi de la Rosa.

Al marge d'aquestc omplex embolic familiar, la Rosa, va viure una infantesa sense cap mena de trauma, passant molts anys en l'ambient camperol de Château Grimont, on ja es va guanyar una merescuda fama d'homenot, que no va rebutjar mai, accentuant la seva masculinitat, des d'aleshores i al llarg de tota la seva vida, portant els cabells curts i fumant havans, com qualsevol home del seu temps.




De fet, la Rosa, era homosexual, i com a tal va viure la seva vida afectiva, enamorada, primer de Nathalie Micas, que també es fa ver pintora, i amb qui va conviure fins a la seva mort, per aparellar-se, després, amb la pintora nord-americana Anna Klumpke, amb qui va compartir la vida al llarg de 10 anys, i a qui va convertir en la seva hereva universal, a la seva mort, el 25 de maig de 1899, sense provocar, en cap moment, cap escàndol en un context social tan convencional com el d'aquell temps llunyà que, per alguns, és encara present.

Tot i no tenir la reial sang blava que pressuposava, els èxits expositius obtinguts a París i Nova York li van donar fama universal, i la possibilitat de conèixer autèntics personatges de la reialesa, com la reina Victòria o l'emperadriu Eugènia, o legendaris, i de sang més vermella que altra cosa, com el Coronel Cody (Buffalo Bill) a qui va immortalitzat amb el realisme precís de la seva pinzellada.


Tot i la llibertat amb que va viure la seva homosexualitat, Rosa Bonheur havia de demanar un permís a la prefactura de París ,renovable cada sis mesos, per poder portar pantalons, com els homes, quan anava a les fires de bestiar, en una curiosa circumstànicia, que ara, ens semblaria una autèntica bestiesa.



Rosa Bonheur va morir l'any 1899 a Château de By, del municipi de Thomery, on s'hi havia instal.lat 10 anys abans, amb el seu taller i els espais adequats pels seus estimats animals, molts dels quals il.lustren ara, tant la seva trajectòria pictòrica, com el meu blog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada