Cercar en aquest blog

divendres, 22 de juny de 2012

El Foc

 






Pensant ja en la Nit de Sant Joan, com a cristianitzada festa de l'ancestral celebració del solstici d'estiu, començo a preparar ja la foguera purificadora, imaginant-me, paranoicament, que sóc com l'au Fènix, aquella mitològica criatura de ferotge aspecte aguileny, plomatge vermell, ataronjat i groc incandescent, bec potent i fortes urpes, que, cada 500 anys, es consumia per l'acció del foc, per renéixer, immediatament després, de les seves cendres, amb tota la seva glòria renovada.
















La llegenda cristianitzada diu que l'au Fènix, que vivia en el Paradís anidada en un roser, va ser cremada per un raig sorgit de l'espasa de l'àngel que va expulsar Adam i Eva, tot i que, com va ser l'únic animal que no havia cedit a la temptació de provar la fruita prohibida, va ser recompensada amb diversos dons, entre els quals, com a més destacat, el de la immortalitat, gràcies a aquesta fantàstica, i envejada, capacitat de renéixer de les seves cendres.












S'explica que, quan arribava el moment de la seva mort, l'au Fènix feia un niu d'espècies i herbes aromàtiques, hi posava un ou, i l'empollava durant tres dies, fins que el foc començava a cremar, reduint-to tot a cendres, excepte l'ou, del qual, neixia la mateixa au, per començar, amb renovada energia, un nou cicle vital, en un procés pendular de mort i renaixement, que es produia, eternament, cada 500 anys.



 

Més enllà de les seves connexions mitològiques, el foc és l'element que, possiblement, s'associa, de manera més immediata, tant amb la passió genèrica per a la vida i l'amor, com amb l'essència i motor de la creativitat plàsticat contemporània, representada, per exemple, en artistes com Rothko, a través d'aquells ígnis camps de color que fan certa una de les reflexions de Martin Buber, filòsof, teòleg i escriptor jueu austríac-israelià, quan, en un dels seus llibres, afirmava que si buscaves foc, el trobaries sota les cendres, tot indicant que la vida autèntica s'amaga sota la realitat aparentment morta de les coses, de la mateixa manera que la pintura de veritat, s'amaga, incandescent com el foc, sota la superifcie pintada, en obres d'artistes, com en Rothko, que són, de fet, autèntics xamans.







 






El foc és també present en obres de molts creadors contemporanis com l'artista d'orígen suís, Urs Fischer, que viu i treballa entre Nova York i Zuric, produint una curiosa allau d'originals objectes, collages, o grans instal.lacions, a partir d'elements d'us quotidià, com ara la cera, el material amb el qual va fer l'escultura "Sense títol (De peu)", que representa, en dimensions reals, el multimilionari col.leccionista i productor de pel.lícules, Peter Brand, i que va ser venuda en subhasta per un milió de dòlars, després de ser desfeta pel foc, com a massa cromàtica amorfa, amb la justificació que es tractava de vendre un concepte més que una obra d'art de consistència matèrica, tot i que al comprador se li va entregar una còpia, per si volia conservar-la o cremar-la personalment en qualsevol celebració màgica.




El títol d'aquesta obra "Sense títol (De peu)" és també, per curiosa sincronia ígnia, el d'una obra de Rothko, anterior als seus conegudíssims camps de color, que representa una dona nua al costat d'una escala, per la qual, jo, imagino ara que pujo, fantàsticament, cap al sol, a la recerca de l'energia purificadora que farà de mi una nova au Fènix de vol etern!






Cap comentari:

Publica un comentari