Cercar en aquest blog

dijous, 28 de juny de 2012

Olga Costa

 









L'Olga Kostakovsky, nascuda el 28 d'agost de 1913 a la ciutat alemanya de Leipzig, en el sí d'una família d'ascendència russa i atmosfera musical, amb infantesa berlinesa, es va trobar a Mèxic a l'edat de 12 anys, interessant-se aviat per a l'art, en contacte amb grans pintors com Diego Ribera, Frida Kahlo i Rufino Tamayo, per començar a estudiar-lo, convertida ja en Olga Costa, a l'Escola  Nacional d'Art Plàstiques de Ciutat de Mèxic, tot i que, de fet, la seva formació posterior seria més autodidàctica que acadèmica, cosa que va donar, a la seva pintura, trets personals, únics i de difícil ubicació en relació a escoles, grups o moviments artístics.






 






Casada l'any 1935 amb el pintor José Chávez Morado, l'Olga va començar a pintar timidament a l'ombra del seu marit, per anar desenvolupant, posteriorment, un llenguatge pictòric cada vegada més personal i sòlid, hereu tant d'un cert expressionisme natural i de la tècnica divisionista de l'impressionisme, per acostar-se a la realitat mexicana amb mirada folklòrica i exòtica, primer, i per aprofundir, després, en la seva essència, texturant la realitat del paisatge, a la recerca d'espais més subtils, projectats, gràcies a la seva particular lluminositat, cap als dominis de l'abstracció, possiblement, gràcies també, a l'atmsofera viscuda durant un viatge al Japó que va fer l'any 1946.
















Natures mortes, escenes costumistes, paisatges i retrats, poblen el món de l'Olga, considerada, pel personal tractament de la lluminositat compositiva, com "la pintora de la llum", la mateixa que va il.luminar la seva vida, al costat, fins a la mort, del seu marit, amb qui va crear una important col.lecció d'art popular pre-hispànic i colonial de Mèxic, que van donar a la ciutat de Guanajuato, conjuntament amb la fantàstica casa del XVII que van ocupar mentre vivien, convertida ja en el Museu Olga Costa-Chávez Morado, que conté més de 500 peces pre-hispàniques, més de 70 obres d'ells dos, al costat de la de molts altres artistes nacionals i internacionals.





L'aspror de la roca mexicana, la calidesa del seu cel, la subtilesa del seu espai, i la seva lluminosa atmosfera, fan de l'obra de l'Olga Costa, el cant plàstic a la natura en la seva dimensió més emocional, que ella va poder entonar, amb els seus pinzells, fins a la seva mort, el 28 de juny de 1993.




Cap comentari:

Publica un comentari