Rosa Agenjo

 

L'Illa Diagonal de Barcelona és també, encara fins a l'1 de juliol, "L'illa d'art'dotze", l'exposició col.lectiva d'art contemporani, en la seva dimensió, pictòrica i escultòrica, més figurativa, que s'organitza, un any més, des de la galeria Safia, amb la voluntat d'acostar l'art al públic, en espais d'exposició no habituals i d'acord, entre d'altres possibles referències, al pensament d'Oscar Wilde, quan deia que l'art ens aporta l'única i més poderosa de les experiències, oferint-nos un millor sentit del món i de nosaltres mateixos, i expressant, a la vegada, la sensibilitat i esperit del temps.

Rosa Agenjo (Barcelona, 1955) és una de les artistes que habiten aquesta pre-estiuenca illa artística, en un espai de referències naturals que bé podria ser un dels escenaris habituals de la seva pintura de base figurativa, dinàmica abstracta, cromatisme intens, i vibració musical, que té la dona, en la seva dimensió més simbòlica, com a gran i, sovint, única protagonista, en la seva connexió isolada, com una illa dins de la gran illa de la vida, amb un entorn natural que, tot i els seus trets realistes, esdevé espai de reflexió onírica, més que de reproducció fidel de la realitat.

La Rosa, tot i el seu rol de Doctora en Belles Arts, professora a la Universitat de Barcelona de dibuix i història, pintora i mare de dos fills, sembla projectar, a través de les seves dones pintades, la certesa de la solitud essencial que sentim tots davant de la vida, sigui quina sigui la nostra condició social, econòmica o emocional, condemnats a buscar en els somnis allò que la vida real no ens podrà donar mai, per fixar, finalment, el desig, sobre la superficie d'una tela, amb caràcters gràfics de dimensió tan eterna com la que tenen els  tatuatges sobre la nostra pell.

Etern serà també, si es conserva com cal, el mural ceràmic de 3x2'65m que la Rosa Agenjo ha fet recentment per a l'entrada de la sala parroquial d'exposicions d'Alella, en un excercici creatiu de resultats cromàtics sempre incerts, ja que depenen de l'acció d'un foc, el control del qual, encara és més complex que el de la pròpia pintura, com bé ha pogut experimentar l'artista en aquesta i en altres obres de base ceràmica.

L'aparent immediatesa de la pintura de Rosa Agenjo és, de fet, el resultat d'un lent procés d'aprenentatge que inclou, tant la pròpia pràctica de l'art, com el coneixement de l'obra dels grans mestres del passat i del present, a la vegada que es connecta amb la tradició popular i amb els paisatges, físics i mentals, que il.lustren i animen habitualment una íntima vida personal, que es projecta després, fantàsticament, a les seves teles, i ara, en aquest blog.

http://www.agenjo.cat/