El meu blog va, avui, d'escultura, en connexió directe amb la part més escultòrica de la Fundació Vila Casas, perquè els escultors que animen la meva història d'avui, també donen vida, a l'hora que la reben, a aquesta fundació i al seu president, Antoni Vila Casas, el farmacèutic i mecenes de les arts i de la cultura, que la va crear l'any 1986, presidint-la encara ara, amb seu pictòrica als espais VolART i Can Framis de Barcelona, projecció fotogràfica al Palau Solterra de Torroella de Montgrí, i dimensió escultòrica a Can Mario de Palafrugell, per fer visible, en moltes ocasions, allò que, malauradament, oculten d'altres institucions culturals, privades o públiques, esclaves d'un sentit contemporani de l'art, excessivament elitista i excloent, que encega la seva mirada, allunyant-la,.a la vegada, de la contemplació d'una tradició creativa, de base normalment figurativa i factura actual, digna, encara, de ser considerada, estimada.i embolcallada com cal. |
I és a Can Mario, justament, on el multifuncional artista plàstic Javier Garcés (Saragossa, 1959) acaba de rebre el primer premi d'escultura Fundació Vila Casas 2012, per la seva obra "Mare i filla", fantàstica talla en fusta treballada, amb mirada antiga i procediments eterns, en l'obrador d'un vell fuster de Vulpellac, convertit ja en el seu propi taller, des del qual projecta al món aquella coneguda i refinada sensibilitat plàstica que dóna al dibuix, base de tota la seva obra plàstica, la seva més exacta consistència tridimensional, amb la mateixa emoció que anima qualsevol dels seus treballs, sorgits d'una mirada que contempla, magnificant-los, paisatges propers, rostres amics, o la quotidianitat de la vida, a través dels seus objectes més trivials.
Javier Garcés, amic des de temps inicàtics, aconsegueix, amb "Mare i filla", un merescut premi de 15.000 euros, la incorporació de l'obra al fons de la col.leccció d'escultures de la Fundació Vila Casas i la celebració d'una futura exposició monogràfica a la sala temporal AO de Can Framis, mentre que Gerard Ballester (Sabadell, 1990) s'emporta, també, un merescut accèssit, creat especialment per aquesta ocasió, de 6.000 euros, per la seva obra "Inabitata piaggia", habilitant, entre els dos, i amb llenguatges ben diferents, una escultura contemporània que no sempre troba ni la manera ni el lloc idoni per manifestar-se.
Bon lloc és és el que s'ha triat també per a la ubicació pública de l'escultura "Dell'Arte" de Jaume Plensa (Barcelona, 1955) que acaba de donar la Fundació Vila Casas a la ciutat de Barcelona, instal.lant-la exactament a la plaça del Museu de Can Framis, com a perllongació natural del seu contingut pictòric, per fer visible, una vegada més, en espai obert, un món creatiu que cerca l'essència de l'home en la seva confrontació natural amb l'univers, per mitjà d'elements de consistència tan diferent com el ferro i l'aigua, coincidents, en aquest cas, en una mateixa estructura totèmica que conserva la nostra memòria, nodrint-se, a la vegada, de la saba dels grans literats de la història.
De la mateixa manera que vaig conèixer Javier Garcés en un passat que s'allunya progressivament, també vaig tenir l'honor d'entrevistar, per primera vegada, Jaume Plensa, quan, artista emergent i, aleshores, desconegut i encara per descobrir, tot i que ja apuntava bones maneres, feia la seva primera exposició, motiu pel qual em sento especialment feliç de veure com les trajectòries de l'un i de l'altre, amb sensibilitats diferents però coincidents, i el mateix respecte per a la vida i l'art, han resultat, fins ara, tant satisfactòries, humanament i professional.
http://perso.wanadoo.es/xaraumireia/
http://es.wikipedia.org/wiki/Jaume_Plensa
http://www.fundaciovilacasas.com/
http://garcesjavier.blogspot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada