Cercar en aquest blog

divendres, 13 de juliol del 2012

El crit

El meu crit, tant silenciós i tant esgarrifós, a la vegada, com el que va immortalitzar el pintor noruec Edvard Munch, ha sonat avui, com un plor ocult,  latent i contingut, quan he sabut, via peròdic, que el comprador, d'una de les quatre versions que de quadre tan famós va fer el pintor, en subhasta al Sotheby's de Nova York, a principis del passat maig, va ser el financer nord-americà, de 61, anys  Leon Black, el jueu que es va fer multimilionari amb la firma d'inversions Apollo Global Market, que va pagar per "El crit" 120 milions de dolars (91 milions d'euros), per augmentar la seva ja importantíssima col.lecció d'art, que compta amb obres de Van Gogh, Rafael, Picasso, Turner o Warhol, entre moltes altres, en un conjunt valorat en  615 milions d'euros.


Sembla que Leon Black va viure un ambient familiar sensible al món de la creació artística, que va fer que, de seguida que va poder, comencés a col.leccionar obres d'art, establint una curiosa connexió, entre emocional i econòmica, amb els autors dels quadres que posseeix, posseint, a la vegada la seva energia vital, sovint de característiques absolutament allunyades a les seves, d'homes, com el mateix, Munch, que va morir tan sol com va viure, després de manifestar, a través de la seva pintura, amb "El crit" com a imatge de màxima intensitat emocional, la seva visió de la buidor de la vida humana que l'envoltava, representada per uns valors que segurament són els que justifiquen també la pròpia vida d'un home com Leon Black.
 


Quan el maig es va donar la noticia de la venda de "El crit" en subhasta no es coneixia el nom del comprador, especulant aleshores sobre la possibilitat que fos algun representant de la monarquia qatariana o algun dels magnats russos dels qui sempre es parla en aquestes ocasions, com, per exemple Roman Abramòvitx, el propietari del Chelsea, o el seu amic Andréi Melnichenko, el multimilionari rus del sèctor energètic que, als seus 40 anys, ocupa, amb els seus 8.855 milions d'euros, el lloc 81 en la llista de les 100 fortunes més importants segons la revista Forbes.



Melnichenko s'acaba de passejar amb el seu mega-iot de 120 metres d'eslora per Barcelona i la Costa Brava, entre Palamós i Sant feliu de Guíxols, fondejant, naturalment, davant mateix del luxós hotel "La Gavina", nom que té també la urbanització veïna on hi viu una important colònia de rics ciutadans russos o de les repúbliques ex-soviètiques, alguns dels quals va visitar personalment en Melnichenko, acompanyat de la seva dona, la model sèrbia, Aleksandra, que portava, com gairebé sempre, l'imprescindible gosset blanc, en braços.



Justament el iot, dissenyat pel francès Phillippe Starch, que li va costar 350 milions d'euros, és diu "A", la inicial de  la bella Aleksandra, i té, entre altres cosetes, una macrodiscoteca, un karaoke impermeable, un heliport, dos barques complementàries de 9 metres cadascuna, 12 televisors de plasma i una llibreria de DVDs amb més de 2.000 títols.




Pànic és la sensació que tens quan, per exemple, veus la tele o llegeixes un periòdic, i reps, amb poca diferència temporal o física, noticies diverses de continguts tan diferents com la vida mateixa, que et parlen, com m'ha passat avui, entre un reportatge vist, curiosament, ahir sobre Phillippe Starch, de dissenys contemoporanis, compres d'art milionaries, i iots de les mil i una nits que jo, ni de dia, voldria haver vist, en una barreja emocional de sensacions que ret homenatge sincer a Edvard Munch i el seu crit existencialista, que representa, tot i els prepotents magnats d'arreu, la vertadera essència de l'home, d'ara i de sempre.


Sé que el que dic no servirà per canviar res, però el meu visceral romanticisme, d'arrell quixotesca, m'ha obligat a escriure aquest blog com si, de fet, cridés desesperat i tant perdut com el tràgic personatge de Munch. Arggggggggggggg!!!!!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada