Cercar en aquest blog

diumenge, 22 de juliol del 2012

Josep Mestres Cabanes

Reaccionant, en llunyans moments fonamentals de canvis adolescents, contra la comoditat del meu ambient familiar, influït, naturalment, per la veu d'un comunisme que aleshores es presentava com l'alternativa correcte als abusos del capitalisme, vaig anar escapçant els plaers culturals que més m'el recordaven, entre els quals, l'òpera, un gènere musical que, com gairebé tots els altres paral.les, el cinema musical, el teatre musical o la sarssuela, mai no m'ha tocat la fibra sensible, i sempre se m'ha fet feixuga la seva assimilació, fins al punt que, si no recordo malament, només he anat una vegada al Liceu, i a veure, justament, una òpera atípica, "Einstein on the Beach" del minimalista Philip Glass, un dels més autors preferits per triar sintonies radiofòniques, com també ho va ser, al cap i a la fí, Leo Delibes, el compositor de l'òpera Lakmé, un fragment de la qual, el "Duet de les flors", es va convertir en sintonia significativa, com no em canso de repetir a la mínima que s'em presenta l'ocasió, del meu històric programa Babel de Catalunya Ràdio.

 



Has de tenir en compte que les sintonies poden arribar a durar, com a màxim, un minutet, i, sovint, són, tot i la curta durada, subtils muntatges que busquen les notes més fantàstiques i els moments de més gran clímax emocional, per explicar, en aquesta brevetat sintètica, tots els registres sensibles del producte que representen, en una activitat de selecció, tria i composició, que, a la llarga, t'obliga a buscar la  mateixa intensitat en la vida de cada dia, o en els espectacles que pretenen representar-la, naturalment, sense trobar-la, normalment, en el meu cas, per la seva excessiva durada que el meu esperit inquiet, continua no tolerant, tot i que s'hi va esforçar molt durant tots els anys que, per implicacions professionals, veia, diariament, teatre, cinema, llegia i anava d'exposicions i de concerts musicals, observant la vida en diagonal, per assimilar-ne, només, la seva bellesa més essencial.












Amb el temps m'he anat quedant amb el plaer de les arts plàstiques, perquè el porto geneticament tatuat, i, perquè, tot i que posseir-lo, és tan car com poder gaudir d'espectacles musicals com l'òpera, compartir-lo, tot i que sigui en la distància, és tan gratuït com assequible, perquè l'art dissenya els teus espais vivencials de manera més oberta que la música, el teatre, o la literatura, que necessiten locals o suports específics per ser assaborits com cal.





Tot aquest preàmbul ha de servir avui per justificar que hagi triat l'òpera Aida de Verdi com a motiu del blog, però no només pels seus encants musicals, sinò, sobretot, en el meu cas, pels encants dels decorats que el pintor i escenògraf català Josep Mestres Cabanes (Manresa, 13 juny de 1898-Barcelona, 17 setembre de 1990) va pintar l'any 1945, amb l'estil del realisme historicista, necessàri per a reproduïr l'arquitectura fastuosa de l'Egipte Faraònic, i que ara, ben restaurats per Jordi Castells i el seu taller, tornen a lluir, com la primera vegada, en el Gran Teatre del Liceu, els dies 21, 22, 24, 25, 27, 28 i 30 d'aquest mes de juliol, fent fantasticament realitat, el teu desig, visual i musical, de traslladar-te a l'Egipte mític gràcies als pinzells d'en Cabanes, a la música de Verdi, i als figurins de Franca Squarciapino.




No puc deixar de recordar-te que la marxa triomfal, la part més reconeixible de l'opera, és una de les músiques més utilitzades pels affeccionats esportius per animar, fervorosos, els seus equips, de la mateixa manera que "Glòria all'Egitto", té l'honor, conjuntament amb la marxa nupcial de Mendelson, de ser una de les melodies més utilitzades en els casaments religiosos.


Excitat per marxes tan potents, cadascuna en la seva dimensió especial, contemplo l'Egipte Faraònic, satisfet de la meva nova piràmide de paraules, que cap vent del desert, per potent que sigui, no podrà destruïr mai, com la intangible, i sempre eterna, música de Verdi.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Mestres_i_Cabanes
http://www.liceubarcelona.cat/detall-obra/obra/aida-1.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Verdi



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada